L’espai de la comunicació

Aquest blog té la intenció de parlar sobre l’actualitat informativa als mitjans de comunicació

Hi havia una vegada un país de titelles… 28 Abril 2009

Filed under: Actualitat Informativa — Jaume Villar @ 16:27
Tags: , , ,

Després de fer un repàs a la premsa d’avui, com és possible aquest nivell de deshumanització? Com és possible que una tal Carla Bruni, sense ànim de desprestigiar ni menysprear el currículum de la model i cantant del que aquesta dona gaudia abans de casar-se amb el senyor Sarkozy, sigui més important que una epidèmia? Com és possible que sigui més important per la societat les reaccions o els vestits que lluïen aquestes dues senyoretes enlloc d’una grip que sembla que s’estén per diferents indrets del món sense saber ben bé com controlar-la?

 

Les portades dels diaris La Razón, El Mundo i l'ABC

Les portades dels diaris La Razón, El Mundo i l'ABC

Les portades d'avui de les publicacions Avui, La Vanguradia i El País

Les portades d'avui de les publicacions Avui, La Vanguradia i El País

Amb aquestes 6 imatges les primeres impressions son molt grans. Si ens fixem amb els tres diaris espanyols i monàrquics, com son l’ABC, La Razón i El Mundo, veurem que aquests obren amb una fotografia de la visita del president francès, Nicolas Sarkozy, però amb tota la casa reial al complet, o almenys, representada (el cas del Mundo). Potser d’aquestes publicacions no se’ns farà tant estrany, malgrat tot, no s’amaguen del seu suport a la monarquia. D’altre banda, el diari informatiu interpretatiu que pretén ser de qualitat, com és la Vanguardia, tampoc s’amaga de la seva tradició i suport monàrquic, i també publica una fotografia on surt el màxim representant de l’institució espanyola amb la parella francesa, sempre dins d’uns cànons institucionals. Però la meva incredulitat es dispara quan veiem la fotografia del diari el País, segurament el diari informatiu/ interpretatiu per excel·lència de l’estat espanyol, on apareixen la princesa d’Astúries i la Carla Bruni d’esquenes. És que aquest diari es pot permetre aquestes llicències? Jo quan em compro el diari El País busco informació, per veure dones o tafaneries em compro la “Hola” o “el Lecturas” (no ho he fet mai, però segur que tots n’heu tinguda alguna a les mans). 

 

Personalment, les úniques dues portades acceptables del dia d'avui

Personalment, les úniques dues portades acceptables del dia d'avui

Més enllà de la idoneïtat o no de la fotografia escollida pels diferents diaris en portada, excepte en el diari Avui, la resta donen més importància a la visita que a la pandèmia de la grip. Jo crec que la noticia del dia, i per tant, també la fotografia del dia, és la grip i no la visita, cosa que fan molt bé El Periódico i Público. Fins i tot el diari del grup ZETA s’ha permés el luxe de publicar una fotografia en portada molt més apte per a les revistes del cor que per un diari informatiu, però almenys queda clar que la noticia principal és la grip aviar. 

I és que en aquest país de titelles, sembla que el morbo i el cor està guanyant cada vegada més a la informació. És més important com anaven vestides, quines activitats tenen previstes o quina té el cos més “suposadament” acord amb els cànons de la societat, que la vertadera missió d’aquesta trobada: la crisis i la lluita contra el terrorisme. Però això succeeix en un moment en què una suposada epidèmia s’estén pel món, val a dir que els morts confirmats son 68 (a aquesta hora) i no gairebé dos cents com algunes emissores i grups de comunicació avançaven ahir al vespre.

La veritable reflexió que ens hauríem de fer és per què aquests son els temes de debat? Qui marca l’agenda política i, en aquest cas, informativa? Aquest és el poder real dels mitjans de comunicació. La població parlarà d’allò que els mitjans de comunicació transmetin, no d’altres coses. Afortunadament, actualment gaudim de multitud de mitjans informatius però sembla que el gruix de la població no ho sap o li és igual, ja li està bé. I, és que, lamentablement, vivim en un país de titelles.

 

Sant Jordi i la Crisis 24 Abril 2009

Filed under: Actualitat Informativa — Jaume Villar @ 8:53
Tags: ,

Pàgines dels diaris, L'AVUI i LA RAZÓN, coincidint amb el resultat de la gran diada catalana

Pàgines dels diaris, L'AVUI i LA RAZÓN, coincidint amb el resultat de la gran diada catalana

El símbol de la nostre cultura i de la nostre tradició ha esdevingut un gran dia, un gran èxit pels llibreters/es i pels venedors/es de roses però, sobretot, una gran diada que ha passat per damunt de la crisis.

I és que poques vegades els diferents mitjans de comunicació coincideixen en algo, ni tant sols quan aquest algo es tracta d’unes dades objectives, però aquest cop, i sense que serveixi de precedent, sembla que hi ha consens.

Tots els mitjans asseguren que aquesta diada ha estat un èxit, cosa que no dubto, és més, m’alegra. No discutirem el caire patriòtic i català que li donen els diversos mitjans perquè tampoc acabariem mai, però: si Sant Jordi és símbol i emblema de la nostre cultura, per què any rere any tinc la sensació que es tracta, cada cop més, d’una data al calendari marcada per fer diners? Per què cada cop més sentim menys el català en aquesta data?

Les festes de la terra son exactament això, dates assenyalades on poder gaudir, si s’escau encara més fort, del nostre sentiment de catalanitat. És per això que no cal que Sant Jordi sigui un dia festiu a Catalunya, perquè ja ho és. Els catalans tenim un munt d’activitats relacionades amb la diada, ja siguin els jocs florals, activitats relacionades amb els llibres i les roses o simplement passejar per les Rambles, o pels carrers majors de tots els municipis de Catalunya, i fruir de l’ambient.  Per tant seria un greu error establir com a festa nacional catalana el 23 d’abril, ja que precisament un dels encants d’aquesta data, és que sigui laboral. A més, i com que vivim en un país de titelles, estic segur que si Sant Jordi fos festiu es vendrien menys llibres en detriment d’omplir les platges i les segones residències.

 

Televisió espanyola i la publicitat 22 Abril 2009

Filed under: Actualitat Informativa — Jaume Villar @ 17:24
Tags: , ,

Com ja sabreu, fa una setmana el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar que faria una “reducció dràstica de la publicitat a la televisió pública”. La futura llei audiovisual intentarà crear un nou model per a la TVE que equilibri la reducció de la publicitat amb el pressupost de l’estat. Aquesta mesura, tal i com ha anunciat el portaveu del grup socialista, José Antonio Alonso, “és una decisió estratègica a la vista de com està el mercat audiovisual i el de la publicitat”.

Apaga la televisió i encen la teva ment!!

Apaga la televisió i encen la teva ment!!

Retallar la publicitat a les cadenes públiques és una mesura positiva?

Si, sempre que vagi acompanyada d’una millora substancial de la programació (només cal mirar el model de televisions nòrdiques). No, s’hi ha de venir de la mà d’un detriment i infravaloració del treball de la televisió pública (com el model de televisió públic americà).

De tota manera el problema rau en el sistema actual de televisions, per no estendre més la meva queixa al model liberal capitalista. Quan el model espanyol de televisions juga en un sistema de competència directe en el qual hi tenen cabuda totes les cadenes (públiques i privades), podem entendre les queixes de les cadenes privades de titllar a la televisió pública de competència deslleial en qüestió de publicitat. Però, des del moment en que la televisió pública treballa en un sistema de mercat obert una de les vies de finançament és la publicitat.

Per què TVE ha de ser pública?

Doncs perquè TVE respon als mateixos interessos que el govern. La informació és un dret de la humanitat i, TVE en aquest cas o les televisions públiques en general, haurien de ser les garants d’aquest servei essencial. Estic d’acord que totes les cadenes, incloses les governamentals, juguen i manipulen al seu favor però al ser públiques, en principi, no responen -o no haurien de fer-ho- a objectius comercials ni econòmics. -Les mesures neoliberals d’externalitzar tots els serveis essencials o drets bàsics dels homes no son més que la mercantilització dels nostres serveis més bàsics-. Per tant, mentre les cadenes privades miren per les seves butxaques (maximitzar els seus beneficis) les cadenes públiques haurien de mirar pel benefici comú (el de tots). D’aquesta manera, i en relació a un punt que he deixat obert anteriorment, les cadenes públiques no juguen un paper de competència deslleial vers les privades ja que treballen en direccions oposades però en el mateix camp. Malgrat tot, el debat sobre si els mitjans de comunicació públics treballen pel benefici comú és tant llarg i extens que ja el tocarem un altre dia.

 

FÀCIL FÀCIL FÀCIL 21 Abril 2009

Filed under: Actualitat Informativa — Jaume Villar @ 16:43
Tags:

I és que actualment no cal titular acord amb el que es diu però, per què aquest blog es diu fàcil fàcil fàcil?

La resposta és molt fàcil, malgrat la redundància, i segur que tots aquells que el coneixeu o l’escolteu ja us haurà saltat al cap la resposta. Doncs si, és el meu homenatge al que fou durant vint anys director d’art de la Vanguardia i al encara, i esperem que per molts anys, professor de la Universitat Pompeu Fabra, Carlos Pérez de Rozas. I com no utilitzar una frase que tant repetia a classe quan parlava dels “grans” com Fermín Vílchez, Walter Bernard, Julio Alonso, Milton Blazer o el rei dels reis Reinhard Gäde? Però no dec ser l’únic al qual li va deixar una bona impressió… Carlos va por ti:

L'home que corria per la classe. Magnífic, Increible, Fantàstic!!

L'home que corria per la classe. Magnífic, Increïble, Fantàstic!!

Recuerda mi nombre Carlos Pérez de Rozas. Fàcil, Fàcil Fàcil.

Ríes, saltas, gritas, apuntas, disparas, corres, enseñas, rozas
oh Rozas.

Vitalidad hercúlea en cuerpo curvilíneo.
Ese cinturón nunca será lo suficientemente largo para soportar tu grandeza.
Verborrea penetrante y oratoria decibélica.
Eres grande, rozas
oh Rozas.

Llegaste una tarde de otoño,
y mi corazón de paloseco estallará cuando desaparezcas con la llegada del frío invernal.
Mercury 12 perderá todo sentido, y la W de guó solo será un recuerdo de un sueño de verano.
Rozas
oh, Rozas.

Tu te irías una noche con la reina madre, más yo me quedaría toda la vida a tu lado.
Quiero ser el lid de tu titular en negrita.
La pata americana que sostenga el logo de Toni Casas.
Quiero ser el Reinhard Gade que tanto te enamora,
ser compacto sin resultar tabloide
y ser el suplemento de economía al lado de tu sabiduría formato sábana.
Rozas,
oh Rozas.

Rozas la perfección de una página milimétricamente maquetada,
dices que llevas tres decenios disfrutando en las clases;
yo llevo tres semanas y ya me parece una eternidad.
Déjanos ser el “Gardian” de tus amores. Danos la perfección del Independent para ser grandes. Haznos cambiar cual Vanguardia y País, y déjanos ser la chica de la página tres que Murdock y sus mujeres no pudieron quitar de ahí.
Rozas,
oh gran Rozas

 

Tret de sortida

Filed under: Actualitat Informativa — Jaume Villar @ 15:52
Tags: ,

Benvinguts/des,

Aquest espai té la intenció de parlar sobre l’actualitat informativa als mitjans de comunicació. Això ho farem penjant, sempre que el temps m’ho permet-hi, aquells comentaris que cregui rellevants, importants o curiosos sobre l’actualitat informativa. No cal que us recordi que això és un blog i que com a tal la interacció entre l’administrador i els lectors és una de les finalitats que busco, és per això que esteu tots i totes convidats a dir la vostre.

Espero que aquest espai resulti útil, o si més no, entretingut per a tots aquells que sigueu curiosos i, evidentment, seguiu l’actualitat.

Gràcies i endavant!!