De las motos a la publicidad 15 Juny 2009

Ayer se celebró el Gran Premio de Cataluña de motociclismo en Montmeló, un espectáculo del que la cadena pública española, TVE, tienen los derechos de retransmisión. Una carrera -la de GP- que seguramente pasará a la historia por su espectacular final, donde Jorge Lorenzo hizo su particular homenaje al Fútbol Club Barcelona que, por desgracia, no pudo sellar con la victoria.

Quin model de televisió volem?

Durante la emisión de la carrera los cortes de publicidad fueron una constante regular y duradera, un echo que para los seguidores de éste deporte molesta y, pese a todo, va en aumento. Que nos invadan con publicidad antes, en el medio y al final de la retransmisión, suplantando la gran pantalla a un pequeño cuadro en la parte inferior izquierda de nuestras pantallas es vergonzoso.

Cuando el F.C.Barcelona ganó la copa de Europa -hace escasas semanas, aunque por el trabajo de los medios españoles/madridistas parezca que fue hace mucho tiempo- la retransmisión de Antena 3 utilizó el mismo recurso durante la celebración de los jugadores. Más de diez minutos privando a los seguidores de disfrutar con su equipo.

Un recurso muy utilizado que, por el momento, no ha llegado al fútbol. ¿Por qué las cadenas no son capaces de plantarse ante la demanda de las empresas publicitarias y decirles que no? Parece que no todos pensamos igual. Quizá en un futuro -y parece que no muy lejano- durante los telediarios se pondrá publicidad dejando a los presentadores en una pequeña pantalla. Para algunos es más importante ganar dinero que informar o entretener bien.

Televisió espanyola i la publicitat 22 Abril 2009

Com ja sabreu, fa una setmana el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar que faria una “reducció dràstica de la publicitat a la televisió pública”. La futura llei audiovisual intentarà crear un nou model per a la TVE que equilibri la reducció de la publicitat amb el pressupost de l’estat. Aquesta mesura, tal i com ha anunciat el portaveu del grup socialista, José Antonio Alonso, “és una decisió estratègica a la vista de com està el mercat audiovisual i el de la publicitat”.

Apaga la televisió i encen la teva ment!!

Retallar la publicitat a les cadenes públiques és una mesura positiva?

Si, sempre que vagi acompanyada d’una millora substancial de la programació (només cal mirar el model de televisions nòrdiques). No, s’hi ha de venir de la mà d’un detriment i infravaloració del treball de la televisió pública (com el model de televisió públic americà).

De tota manera el problema rau en el sistema actual de televisions, per no estendre més la meva queixa al model liberal capitalista. Quan el model espanyol de televisions juga en un sistema de competència directe en el qual hi tenen cabuda totes les cadenes (públiques i privades), podem entendre les queixes de les cadenes privades de titllar a la televisió pública de competència deslleial en qüestió de publicitat. Però, des del moment en que la televisió pública treballa en un sistema de mercat obert una de les vies de finançament és la publicitat.

Per què TVE ha de ser pública?

Doncs perquè TVE respon als mateixos interessos que el govern. La informació és un dret de la humanitat i, TVE en aquest cas o les televisions públiques en general, haurien de ser les garants d’aquest servei essencial. Estic d’acord que totes les cadenes, incloses les governamentals, juguen i manipulen al seu favor però al ser públiques, en principi, no responen -o no haurien de fer-ho- a objectius comercials ni econòmics. -Les mesures neoliberals d’externalitzar tots els serveis essencials o drets bàsics dels homes no son més que la mercantilització dels nostres serveis més bàsics-. Per tant, mentre les cadenes privades miren per les seves butxaques (maximitzar els seus beneficis) les cadenes públiques haurien de mirar pel benefici comú (el de tots). D’aquesta manera, i en relació a un punt que he deixat obert anteriorment, les cadenes públiques no juguen un paper de competència deslleial vers les privades ja que treballen en direccions oposades però en el mateix camp. Malgrat tot, el debat sobre si els mitjans de comunicació públics treballen pel benefici comú és tant llarg i extens que ja el tocarem un altre dia.