Tragèdia o morbo? 4 Juny 2009

Malauradament el passat dilluns un avió A330 de la companyia Air France va desaparèixer en ple vol amb 288 persones a bord. Una greu tragèdia de la que avui en comencem a saber més detalls. Fins aquí, en principi, tothom ho sabia sinó, és que estem molt desconnectats.

 

Portada del diari Crítica de l'Argentina. Sobren les paraules

Peró les tragèdies mai venen soles, i és que en les desgracies alguns mitjans de comunicació en veuen un negoci. O el que és encara pitjor, busquen el morbo. Tampoc tinc molt clar si és pitjor el negoci que el morbo, de tota manera, expresions a part, un morbo, per mi, molt desagradable. El telenotícies nit d’avui, del sempre curiós Iñaki Gabilondo, a la cadena Cuatro deia: <<por fin empezamos a poner rostro y historias a algunas víctimas del accidente aéreo>>. Després ensenyaven una taula amb uns 20 rostres i començaven a explicar les històries personals de cadascuna. Es necessari acostar-nos al dolor? Sembla una bona manera d’augmentar el share, però no la comparteixo.

 

 

No és més fàcil dir que s’estan començant a recuperar restes i que l’investigació compte cada vegada amb més detalls … Son formes de periodisme, el temps i la moral de cadascú dirà. Sigui com sigui, hi han moltes formes d’entendre el periodisme i fins i tot, altres fan coses realment impensables en aquesta professió. Quina cara que s’ha de tenir i quina poca emoció personal, déu ni do!!  

 

 

Torna el problema: Els blocs Electorals 1 Juny 2009

Ja tenim aquí les eleccions europees: tornen els debats, les campanyes electorals, la publicitat partidista, etc. Però sobretot tornen les crítiques dels periodistes dels mitjans públics catalans de no firmar les informacions de campanya com a mesura per criticar els blocs electorals.

 

Un rellotge representa exactament les limitacions dels periodistes quan han d'informar sobre una campnya electoral

La problemàtica neix d’un acord entre el Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) amb els representants dels principals partits -i la llei electoral-, a partir del qual els periodistes estan obligats a informar de la campanya mitjançant un temps concret que esdevé de la representativitat de cadascun dels partits.

El motius dels partits -aquells que estan a favor- son el de garantir la representativitat, mentre que pels periodistes -aquells que estan en contra- voldrien seguir el criteri periodístic, que al cap i a la fi, és el que segueixen tot l’any. Segons els treballadors de Televisió de Catalunya, els blocs electorals els “obliga a que la informació durant la campanya estigui condicionada en temps, es faci en contra d’uns criteris estrictament professionals i que per tant acabi afectant al dret dels ciutadans a gaudir d’una informació de qualitat”.

Jo no estic d’acord amb els blocs electorals, ja que començar informant sempre amb Convergència i Unió durant un minut i mig i després comentar que Iniciativa ha fet una acte, hauria de respondre als criteris periodístics o d’importància, ja que potser aquell acte de Iniciativa és el més important del dia, mentre que la notícia de CiU es tracta d’un dia a dia més.

Crec que haurien de ser els periodistes els que informessin rigorosament de la campanya electoral i dels esdeveniments d’aquesta. Però no només això, sinó que ens hauríem de plantar i no acceptar imatges cedides pels propis partits, ni acceptar posar el fragment en què la llum vermella -en els mítings- està encesa, ni moltes d’altres coses. La informació ha de ser plural i legal, i això i només això, vol dir professionalitat. O és que a cas els els metges, els advocats o les caixeres de supermercat canvien la seva manera de treballar segons el període en que es trobin?

La Cornada Informativa 25 Mai 2009

El tractament de les notícies es suposa quelcom neutral i amb rigor informatiu. Doncs bé, ahir al vespre, diumenge dia 24 de maig, vaig veure els informatius de Telecinco. Em va sorprendre molt el tractament que feien d’un incident que havia succeït a la Plaça de Toros Monumental de las Ventas de Madrid. Es tracta d’una empitonada que li havia fet el cinquè brau de la diada al cavall del “rejoneador” -aquell que mata els braus a cavall- Hermoso de Mendoza.

 

En la mateixa línea publicaven a la web d’aquesta cadena el següent: <<La plaza de Las Ventas vió este sábado las lágrimas de Pablo Hermoso de Mendoza, después de la cornada que levantó en vilo a su caballo y que dejó muda las gradas. Tras la conmoción, el animal fue operado de urgencia en la Facultad de Veterinaria de la Universidad Complutense, donde permanece en estado grave. Informativos Telecinco ha hablado con el rejoneador que aseguró que ‘Patanegra’ “está de buen ánimo y evoluciona positivamente de la operación” >>. 

I jo em pregunto, on està la frontera entre la vida, tant emocional, estimada i digne d’aquest cavall i la infravalorada i menyspreable valor del toro? Una reflexió que no va en contra del món de la tauromàquia, sinó cap al suposat llindar que sembla que separa als animals de primera amb els de segona. 

Amb la notícia ja entenem el dolor que deu estar patint el propietari del cavall, que segurament tenia un gran lligam sentimental amb aquest, però no cal tractar aquesta informació com si s’hagués mort un conegut personatge públic. Perquè per aquells que no seguim el món dels braus -ni per bé ni per dolent- i veiem aquesta notícia, sembla que el món dels cavalls hagi perdut al seu gran patró. La cobertura passa de l’accident a l’hospital veterinari. Del fet al dolor. Això és sensacionalisme. A més, potser el toro protagonista també era important i aquest segur que va acabar el seu gran dia mort.