Per fi s’ha acabat la Copa Confederacions 29 Juny 2009

De la il·lusió que despertava “la roja” al fracàs més absolut, perdre contra els EUA. Però després d’anys de pessimisme espanyol cap a la seva selecció, com que aquest any si, Podemos, ara resulta que la derrota ha estat bona per baixar els peus a terra i afrontar el mundial de l’any vinent en bones condicions. Del Marca a la Ser, de l’As a la Cope, tots difamen a tort i a dret que aquesta selecció ja és campiona del mundial de l’any vinent, en el qual encara no estan classificats. Que és la millor selecció de la història, curiosament, i malgrat ens pesi a alguns, és la única cosa objectiva i per tant correcte que diuen. En fi, felicitats Brasil i EUA!!

Ara diuen: No s’ha guanyat, no passa res, és una copa de segon nivell, no té importància. Però quin nivell de demagògia i hipocresia que desperten els mitjans esportius espanyols. Felicitats al campió, Brasil, i a parlar de Cristiano Ronaldo que és molt millor que un triplet.

Pel que fa a la Copa, s’ha guanyat el tercer lloc, després de lluitar el suficient contra una molt inferior Sud-àfrica, i ja tornen a estar contents. Ha tornat la gran selecció…

Del Marca a la Ser, de l’As a la Cope, tots difamen a tort i a dret que aquesta selecció ja és campiona del mundial de l’any vinent. Que és la millor selecció de la història, curiosament, i malgrat ens pesi a alguns, és la única cosa objectiva i per tant correcte que diuen. En fi, felicitats Brasil i EUA!!

Però la meva sorpresa no s’acaba aquí, resulta que després de retransmetre la Copa Confederacions, Telecinco, que ha tornat a entrat a la guerra del futbol, farà la UEFA l’any vinent. Una dita, encara que catòlica, que déu ens agafi confessats..

Ara diuen: No s’ha guanyat, no passa res, és una copa de segon nivell, no té importància. A parlar de Cristiano Ronaldo que és molt millor que un triplet. Però quin nivell de demagògia i hipocresia que desperten els mitjans esportius espanyols.

Pel que fa a la Copa Confederacions, s’ha guanyat el tercer lloc, després de lluitar el suficient contra una molt inferior Sud-àfrica, i ja tornen a estar contents. Ha tornat la gran selecció, la mateixa que, avui fa un any, va guanyar l’Eurocopa…

Però la meva sorpresa no s’acaba aquí, resulta que després de retransmetre la Copa Confederacions, Telecinco, que ha tornat a entrat a la guerra del futbol, farà la UEFA l’any vinent. Només em ve una cosa al cap, encara que catòlica, que déu ens agafi confessats…

Cosas que no entiendo 21 Juny 2009

No

No entiendo cómo es posible que se hagan programas de televisión al estilo Diario de. Presentado por Mercedes Milá en Telecinco, éste programa, dirigido y editado en un formato apto para causar alarma social, se usa de las víctimas y del dolor para sus fines: tener más audiencia y, si al mismo tiempo pueden denunciar alguna cosa, pues mejor que mejor. Su última emisión se llamaba Delincuentes al volante, en clara alusión a esos jóvenes inconscientes llenos de alcohol y drogas en la sangre que cogen el coche y atropellan a gente. Como si todos los jóvenes fuéramos igual…

Preguntas varias

No entiendo cómo es posible que los deportes de Cuatro, esencialmente -aunque empieza a ser una constante en diversas cadenas- alaguen, piropeen y hasta hagan campeona del mundial del año que viene a la selección española de fútbol. Las noticias de deportes están para explicar y interpretar los acontecimientos deportivos del día, no para engañar y soñar con que la roja vaya a ser campeona de un torneo que, de momento, no está ni clasificada.

No entiendo cómo es posible que la mayoría de cadenas -por no decir todas- se hayan unido a la política de la Sexta: poner una mujer guapa delante de la cámara para atraer a los espectadores aunque no sea apta para ello. Televisión de Catalunya lo hace con Laia Ferrer en la Fórmula 1, ahora, con la tan importante Copa Confederaciones, Telecinco lo hace con Sara Carbonero (después de su paso por la Sexta), dinámica a la que también se ha unido la cadena Cuatro, la 1 o Antena 3. Pese a todo, el cupo lo gana la Sexta con sus mujeres. No dudo del criterio y profesionalidad de ésas mujeres, simplemente advierto que parece que el criterio de informar/interpretar rigurosamente desvanece en frente al de poner mujeres atractivas por el simple hecho de atraer más audiencia.

De las motos a la publicidad 15 Juny 2009

Ayer se celebró el Gran Premio de Cataluña de motociclismo en Montmeló, un espectáculo del que la cadena pública española, TVE, tienen los derechos de retransmisión. Una carrera -la de GP- que seguramente pasará a la historia por su espectacular final, donde Jorge Lorenzo hizo su particular homenaje al Fútbol Club Barcelona que, por desgracia, no pudo sellar con la victoria.

Quin model de televisió volem?

Durante la emisión de la carrera los cortes de publicidad fueron una constante regular y duradera, un echo que para los seguidores de éste deporte molesta y, pese a todo, va en aumento. Que nos invadan con publicidad antes, en el medio y al final de la retransmisión, suplantando la gran pantalla a un pequeño cuadro en la parte inferior izquierda de nuestras pantallas es vergonzoso.

Cuando el F.C.Barcelona ganó la copa de Europa -hace escasas semanas, aunque por el trabajo de los medios españoles/madridistas parezca que fue hace mucho tiempo- la retransmisión de Antena 3 utilizó el mismo recurso durante la celebración de los jugadores. Más de diez minutos privando a los seguidores de disfrutar con su equipo.

Un recurso muy utilizado que, por el momento, no ha llegado al fútbol. ¿Por qué las cadenas no son capaces de plantarse ante la demanda de las empresas publicitarias y decirles que no? Parece que no todos pensamos igual. Quizá en un futuro -y parece que no muy lejano- durante los telediarios se pondrá publicidad dejando a los presentadores en una pequeña pantalla. Para algunos es más importante ganar dinero que informar o entretener bien.

Desafecció Política o Actes Absurds? 6 Juny 2009

No és que faci apologia -ni res per l’estil- del grup mediàtic de comunicació Prisa, però en un moment en què tots els partits polítics, politicòlegs i demès tertulians sobre les eleccions europees, atorguen la baixa participació a la desafecció política, com s’entén que el candidat del partit popular, Jaime Mayor Oreja, no hagi acceptat una entrevista a cap de les principals branques d’aquest grup?

 

S’ha negat a fer una entrevista pel diari El Pais -el més llegit d’Espanya- perquè pertany a aquest grup. Tampoc ha acceptat trepitjar la radio SER -la més escoltada de l’estat espanyol- per la mateixa raó. I finalment, també s’ha negat a passar per la cadena televisiva Cuatro per fer una entrevista.

Encara que les relacions del grup Prisa amb el Govern ja no es puguin amagar més, que tothom sap que el grup mediàtic és de caire socialista, etc. No es pot al·legar que la baixa participació -que els principals sondejos ja estan apuntant- sigui causa de la desafecció política i després rebutjar aparèixer en determinats mitjans de comunicació perquè son d’un altre color polític. Amb el valor afegit que son dos dels principals mitjans de l’estat.

Aquest país no té cultura política. És més, la tradició democràtica de l’estat espanyol i la mateixa legitimació del sistema està a anys llums de les principals democràcies europees, per tant, i fins que no comencem a ser o a actuar com un país de veritat, el sistema no funcionarà mai bé. Però és que, com ja sabeu, vivim en un país de titelles.

Tragèdia o morbo? 4 Juny 2009

Malauradament el passat dilluns un avió A330 de la companyia Air France va desaparèixer en ple vol amb 288 persones a bord. Una greu tragèdia de la que avui en comencem a saber més detalls. Fins aquí, en principi, tothom ho sabia sinó, és que estem molt desconnectats.

 

Portada del diari Crítica de l'Argentina. Sobren les paraules

Peró les tragèdies mai venen soles, i és que en les desgracies alguns mitjans de comunicació en veuen un negoci. O el que és encara pitjor, busquen el morbo. Tampoc tinc molt clar si és pitjor el negoci que el morbo, de tota manera, expresions a part, un morbo, per mi, molt desagradable. El telenotícies nit d’avui, del sempre curiós Iñaki Gabilondo, a la cadena Cuatro deia: <<por fin empezamos a poner rostro y historias a algunas víctimas del accidente aéreo>>. Després ensenyaven una taula amb uns 20 rostres i començaven a explicar les històries personals de cadascuna. Es necessari acostar-nos al dolor? Sembla una bona manera d’augmentar el share, però no la comparteixo.

 

 

No és més fàcil dir que s’estan començant a recuperar restes i que l’investigació compte cada vegada amb més detalls … Son formes de periodisme, el temps i la moral de cadascú dirà. Sigui com sigui, hi han moltes formes d’entendre el periodisme i fins i tot, altres fan coses realment impensables en aquesta professió. Quina cara que s’ha de tenir i quina poca emoció personal, déu ni do!!  

 

 

Torna el problema: Els blocs Electorals 1 Juny 2009

Ja tenim aquí les eleccions europees: tornen els debats, les campanyes electorals, la publicitat partidista, etc. Però sobretot tornen les crítiques dels periodistes dels mitjans públics catalans de no firmar les informacions de campanya com a mesura per criticar els blocs electorals.

 

Un rellotge representa exactament les limitacions dels periodistes quan han d'informar sobre una campnya electoral

La problemàtica neix d’un acord entre el Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) amb els representants dels principals partits -i la llei electoral-, a partir del qual els periodistes estan obligats a informar de la campanya mitjançant un temps concret que esdevé de la representativitat de cadascun dels partits.

El motius dels partits -aquells que estan a favor- son el de garantir la representativitat, mentre que pels periodistes -aquells que estan en contra- voldrien seguir el criteri periodístic, que al cap i a la fi, és el que segueixen tot l’any. Segons els treballadors de Televisió de Catalunya, els blocs electorals els “obliga a que la informació durant la campanya estigui condicionada en temps, es faci en contra d’uns criteris estrictament professionals i que per tant acabi afectant al dret dels ciutadans a gaudir d’una informació de qualitat”.

Jo no estic d’acord amb els blocs electorals, ja que començar informant sempre amb Convergència i Unió durant un minut i mig i després comentar que Iniciativa ha fet una acte, hauria de respondre als criteris periodístics o d’importància, ja que potser aquell acte de Iniciativa és el més important del dia, mentre que la notícia de CiU es tracta d’un dia a dia més.

Crec que haurien de ser els periodistes els que informessin rigorosament de la campanya electoral i dels esdeveniments d’aquesta. Però no només això, sinó que ens hauríem de plantar i no acceptar imatges cedides pels propis partits, ni acceptar posar el fragment en què la llum vermella -en els mítings- està encesa, ni moltes d’altres coses. La informació ha de ser plural i legal, i això i només això, vol dir professionalitat. O és que a cas els els metges, els advocats o les caixeres de supermercat canvien la seva manera de treballar segons el període en que es trobin?