Com s’ha fet la peça? 8 Març 2010
En el darrer informatiu, que emetem aquesta mateixa tarda, la peça que se’ns va encarregar era la del tema del dia. Una peça complicada i important, ja que en la majoria d’ocasions és l’encarregada d’obrir un informatiu. Pensant, pensant -amb la Cristina, la companya de treball- ens van passar molts temes pel cap i al final, per les circumstàncies, hem vam triar un: Els successos, emmarcat dintre del tema de l’inseguretat ciutadana arrel dels lamentables dos fets de l’Eixample.
Així doncs amb tema i idees, ens disposem a gravar el mateix divendres -tot just hores després dels fets del carrer Aragó- i ens topem amb el primer contratemps. No ens deixen càmeres a la universitat perquè estan totes reservades. Un fet, lamentablement, força habitual. Així doncs que la peça va tenir que ser enregistrada a començaments de la següent setmana.
El dimarts, ja amb una càmera a les mans que no tornaria fins el divendres -amb tres avisos de demora inclosos-, anem a gravar als llocs del carrer Aragó i després davant del Bar Joan. En el primer gravem imatges i declaracions d’una veïna, i en el segon imatges i el meu stand-up explicant els fets. Per què? Doncs perquè la intenció de la peça era explicar amb imatges el primer succés, jo el segon i després enllaçar-ho amb els fets polítics -tant municipals com autonòmics- que aquests esdeveniments van comportar.
En aquest sentit, dimecres vam anar -i jo no ho feia des de que era molt petit que hi havia anat amb el col·legi- al Parlament de Catalunya. Allà ens vam reunir amb la diputada Elena Ribero que, molt amablement, ens va fer unes declaracions asseguda des del seu escó. Sens dubte un canvi qualitatiu per la nostre peça. I divendres, des de l’Ajuntament, unes declaracions amb Alberto Villagrasa, portaveu municipal d’interior del grup del partit popular. Amb tot gravat només faltava una cosa, editar la peça.
Amb la feina feta m’agradaria que aquest post s’entengués com un reconeixement a tota aquella feina que cal fer per a la realització d’una peça de poc més de dos minuts. Quan veiem un informatiu des de casa la gran majoria, segurament tots aquells que no es dediquen al món de la comunicació, no li donen cap mena d’importància o de valor humà a allò que estan veient. És per això que cal ser conscient en tot moment que qualsevol feina representa un esforç humà al darrera. Dit això, només ens queda desitjar que el darrer informatiu surti com tots volem.
De 12 a 14 h, res millor a fer 4 Març 2010
Com si d'una radio americana es tractés
La competència, un programa d’humor que repassa l’actualitat en un format molt especial. I és que RAC1 va saber trobat un suplent de luxe al brillant MINORIA ABSOLUTA –en honor a un grande, ‘GRANDE’-, un magazine sarcàstic, d’actualitat i d’humor, que en els temps que corren, és quelcom útil i necessari. A tall de consell, ja que recomano fermament fer una visita al programa sempre que per horaris en tingueu disponibilitat, porteu algun regalet –gairebé sempre de caire gastronòmic- per amenitzar el programa. El nostre detall, uns ‘callos’ i unes mandonguilles de llauna la primera vegada –que cabrons que som- i un barret de llana –el de la foto- per al viatge a la Molina. Felicitats Oscar’s pel programa
La primera hora passa volant, al igual que La Segona Hora, un programa que malgrat anar després d’un que ha deixat el llistó molt alt, supera amb nota el llindar. Molt divertit, tot i que a nivell productiu ens ha deixat una mica a desitjar –ja que algunes seccions per disponibilitat dels periodistes- estan gravades. Malgrat això, és un gran programa.
Així doncs ja ho sabeu, no teniu res millor a fer, de 12 a 14 h. tots a escoltar RAC1.
L'espai de la comunicació 