Plens de feina, danys col·laterals 24 febrer 2010

No és excusa per eludir la nostre responsabilitat però sí un factor clau per obligar-nos a determinar la decisió que hem subscrit. Avui, 5 de nosaltres teníem una cita amb al programa Banda Ampla de TV3, però les circumstàncies ens han obligat a trucar per anul·lar-la. De debò que, personalment, em sap greu. Els fets -una eventual desconnexió dels ordenadors de la xarxa de la universitat- ens ha fet perdre més de tres hores de feina. Un accident que ens ha obligat, a gairebé tots els que encara érem a classe, a quedar-nos allà per fer hores extres.

Destaco que quan he trucat per avisar de que no podríem assistir al programa, la encarregada m’ha passat amb la coordinadora del programa, que s’ha encarregat personalment de donar-nos el corresponent toc d’atenció. Realment aquest fet m’ha fet agafar constància del que realment significa organitzar un programa, amb tots els possibles inconvenients que hi han. Fa pocs dies quan era el productor del tercer informatiu vam tenir problemes amb l’entrevistat, el qual ens va avisar de que no venia pocs minuts abans de gravar. És clar que aquest problema no és ni de bon tros equiparable, però dóna constància dels problemes que comporta realitzar un programa.

En fi, esperem que no serveixi de precedent i que en la següent ocasió podem gaudir del programa tal i com avui hauríem volgut.

Esclaus de la professió 21 febrer 2010

Dimecres passat vam comptar amb la interessant presència a la nostre classe d’una dona que és sinònim de TV3, Rosa Marqueta. L’actual directora dels informatius de la cadena pública de casa nostre va gaudir –i en algunes ocasions patir- durant gairebé dues hores de les nostres preguntes i curiositats sobre el funcionament de la cadena. Una cita molt interessant de la que en vam treure molt de suc, tant personal com professional. Però de la seva compareixença m’agradaria fer ressò d’un petit fet, l’audiència i els seus mesuradors.

Com tots sabem l’audiència es bàsicament un acord per aconseguir publicitat, per tant, i segons el model actual de televisions, l’audiència és una mesura per la qual pots mantenir una cadena. Però si això és així, l’eina per mesurar aquestes audiències hauria de ser quelcom tan valuós com el secret de la Coca-Cola o el funcionament de les aranyes de la gran G (per aquells que no ho hagueu entès, em refereixo al funcionament de Google).

De la conversa amb la Rosa Marqueta vam voler incórrer una miqueta més en aquest assumpte, ja que és, si més no, curiós. En el total de Catalunya hi han uns 1.300 -1.400 aparells mesuradors d’audiències. Els quals només contemplen el temps i canal d’emissió, però sense valorar-ne factors tant corrents i importants com les condicions meteorològiques, el mateix aparell de televisió o les segones residències. Per tant, suposo que la pregunta que us ve al cap és la mateixa per tothom, com és possible que d’una mesura tan susceptible com aquesta es planifiqui un dels mercats més valuosos actualment? Si el mercat comunicatiu viu de la publicitat i aquesta depèn exclusivament de les audiències, com és que encara funciona mitjançant un sistema tan rudimentari com aquest??

Personalment crec que precisament al ser tant elevades les magnituds econòmiques que es mouen darrera d’aquest factor, són els mateixos comandants de les grans empreses que ja els hi va ver jugar a aquest joc. Vull creure que hi ha un gran pacte tàcit que totes les cadenes accepten per jugar al mateix joc. Però, a nivell local, us podeu imaginar el que significa que 10 d’aquestes persones que disposen de mesuradors mirin una cadena local/regional? Estem parlant d’increments de gairebé 10 punts percentuals.

Sense voler treure més palla de la que ella mateixa val, aquest tema és del tot preocupant. Ara, en aquests temps moderns on la televisió analògica passarà a millor vida, suposo que en pocs anys el sistema canviarà i es podrà valorar, exactament, els nivells d’audiència. Si és així, deixo un interrogant per la posteritat, realment aquest sistema de mesuradors estava tant equivocat? El temps dirà…

Cosas que no entiendo 21 Juny 2009

No

No entiendo cómo es posible que se hagan programas de televisión al estilo Diario de. Presentado por Mercedes Milá en Telecinco, éste programa, dirigido y editado en un formato apto para causar alarma social, se usa de las víctimas y del dolor para sus fines: tener más audiencia y, si al mismo tiempo pueden denunciar alguna cosa, pues mejor que mejor. Su última emisión se llamaba Delincuentes al volante, en clara alusión a esos jóvenes inconscientes llenos de alcohol y drogas en la sangre que cogen el coche y atropellan a gente. Como si todos los jóvenes fuéramos igual…

Preguntas varias

No entiendo cómo es posible que los deportes de Cuatro, esencialmente -aunque empieza a ser una constante en diversas cadenas- alaguen, piropeen y hasta hagan campeona del mundial del año que viene a la selección española de fútbol. Las noticias de deportes están para explicar y interpretar los acontecimientos deportivos del día, no para engañar y soñar con que la roja vaya a ser campeona de un torneo que, de momento, no está ni clasificada.

No entiendo cómo es posible que la mayoría de cadenas -por no decir todas- se hayan unido a la política de la Sexta: poner una mujer guapa delante de la cámara para atraer a los espectadores aunque no sea apta para ello. Televisión de Catalunya lo hace con Laia Ferrer en la Fórmula 1, ahora, con la tan importante Copa Confederaciones, Telecinco lo hace con Sara Carbonero (después de su paso por la Sexta), dinámica a la que también se ha unido la cadena Cuatro, la 1 o Antena 3. Pese a todo, el cupo lo gana la Sexta con sus mujeres. No dudo del criterio y profesionalidad de ésas mujeres, simplemente advierto que parece que el criterio de informar/interpretar rigurosamente desvanece en frente al de poner mujeres atractivas por el simple hecho de atraer más audiencia.

La Formula 1 24 Mai 2009

Avui Televisió de Catalunya ha retransmès el Gran Premi de Mónaco de Formula 1. No pretenc comentar qui ha guanyat, ni com està el mundial, ni cap dels aspectes esportius, sinó que m’agradaria reobrir l’inacabable debat de si una televisió pública ha de retransmetre un esdeveniment esportiu i retardar l’emissió del telenotícies de l’hora habitual.

Molts son els detractors i molts altres defensen que això es faci així. Com tots sabem TVC també disposa del 33, però quan la cadena pública del nostre país va provar de canviar la retransmissió de TV3 al 33, l’audiència va baixar en picat ja que sembla que agafar el comandament i canviar de canal és un gest difícil per la població.

El que sembla que fan des de que tenen el canal d’informació 24 hores (324) és fer allà l’informatiu habitual a dos quarts de tres. Però de tota manera encara hi ha gent que es queixa. Quina hauria de ser la solució?

Jo personalment, crec que el format que utilitzen actualment és adequat. Potser reforçaria més l’opció del 324 aplicant un rètol a TV3 durant la cursa (perquè els locutors del gran premi es fan un fart de repetir-ho) però no aplaçaria la cursa de cadena. I això crec que hauria de ser així perquè és un esdeveniment esportiu que passa en determinats caps de setmana i només els diumenges. A més a més, si algú està tant pendent de l’informatiu sempre té el 324 per informar-se. De tota manera és un debat que, mentre duri la formula 1, no s’acabarà.