GRÀCIES 29 Mai 2009

Gràcies Barça. Gràcies per aquest any replet de títols. Gràcies. I és que no es pot demanar més. Culer fins a la medul·la, amb la sort d’haver acompanyat a l’equip a la ciutat eterna i poder haver viscut en directe la consecució de l’orelluda, la última de les tres, però potser la més important i sobretot, la que culminava un any replet de glòria, només et puc donar les gràcies.

I si parlem de l’actualitat què puc dir? Doncs suposo que l’etern debat: Una televisió pública s’ha de posicionar tant clarament amb un equip i fer un desplegament tant ampli de les celebracions dels títols? Jo crec que sí!!

Jo crec que sí perquè aquesta gesta històrica, és realment això, històrica. I és que ningun equip espanyol, i només cinc europeus, han aconseguit guanyar les tres corones.

Jo crec que si perquè el Futbol Club Barcelona ha aconseguit representar a la ciutat, a Catalunya i a molt més que això, perquè el Barça és més que un club. I en aquest aspecte, i pesi el que pesi als seguidors de l’altre equip de la ciutat comtal, som l’equip gran.

Jo crec que si perquè TVC està per servir al servei de les persones i ahir va quedar molt clar durant la rua de l’equip, que milers i milers de persones senten aquest sentiment, per això cal cobrir aquest esdeveniment com es mereix.

Jo crec que si perquè el Barça mou masses, mou il·lusions, mou sentiments, mou passions. Mou a una afició capaç d’acompanyar al seu equip i demostrar que és la millor afició del millor equip del món.

Per tot aixó, Gràcies a TVC per estar amb nosaltres, per estar amb tots, per ser del Barça!!

FORÇA BARÇA!!

És inexplicable el que un viu en una final: Roma, sempre et tindré al cor!!

La Cornada Informativa 25 Mai 2009

El tractament de les notícies es suposa quelcom neutral i amb rigor informatiu. Doncs bé, ahir al vespre, diumenge dia 24 de maig, vaig veure els informatius de Telecinco. Em va sorprendre molt el tractament que feien d’un incident que havia succeït a la Plaça de Toros Monumental de las Ventas de Madrid. Es tracta d’una empitonada que li havia fet el cinquè brau de la diada al cavall del “rejoneador” -aquell que mata els braus a cavall- Hermoso de Mendoza.

 

En la mateixa línea publicaven a la web d’aquesta cadena el següent: <<La plaza de Las Ventas vió este sábado las lágrimas de Pablo Hermoso de Mendoza, después de la cornada que levantó en vilo a su caballo y que dejó muda las gradas. Tras la conmoción, el animal fue operado de urgencia en la Facultad de Veterinaria de la Universidad Complutense, donde permanece en estado grave. Informativos Telecinco ha hablado con el rejoneador que aseguró que ‘Patanegra’ “está de buen ánimo y evoluciona positivamente de la operación” >>. 

I jo em pregunto, on està la frontera entre la vida, tant emocional, estimada i digne d’aquest cavall i la infravalorada i menyspreable valor del toro? Una reflexió que no va en contra del món de la tauromàquia, sinó cap al suposat llindar que sembla que separa als animals de primera amb els de segona. 

Amb la notícia ja entenem el dolor que deu estar patint el propietari del cavall, que segurament tenia un gran lligam sentimental amb aquest, però no cal tractar aquesta informació com si s’hagués mort un conegut personatge públic. Perquè per aquells que no seguim el món dels braus -ni per bé ni per dolent- i veiem aquesta notícia, sembla que el món dels cavalls hagi perdut al seu gran patró. La cobertura passa de l’accident a l’hospital veterinari. Del fet al dolor. Això és sensacionalisme. A més, potser el toro protagonista també era important i aquest segur que va acabar el seu gran dia mort.

La Formula 1 24 Mai 2009

Avui Televisió de Catalunya ha retransmès el Gran Premi de Mónaco de Formula 1. No pretenc comentar qui ha guanyat, ni com està el mundial, ni cap dels aspectes esportius, sinó que m’agradaria reobrir l’inacabable debat de si una televisió pública ha de retransmetre un esdeveniment esportiu i retardar l’emissió del telenotícies de l’hora habitual.

Molts son els detractors i molts altres defensen que això es faci així. Com tots sabem TVC també disposa del 33, però quan la cadena pública del nostre país va provar de canviar la retransmissió de TV3 al 33, l’audiència va baixar en picat ja que sembla que agafar el comandament i canviar de canal és un gest difícil per la població.

El que sembla que fan des de que tenen el canal d’informació 24 hores (324) és fer allà l’informatiu habitual a dos quarts de tres. Però de tota manera encara hi ha gent que es queixa. Quina hauria de ser la solució?

Jo personalment, crec que el format que utilitzen actualment és adequat. Potser reforçaria més l’opció del 324 aplicant un rètol a TV3 durant la cursa (perquè els locutors del gran premi es fan un fart de repetir-ho) però no aplaçaria la cursa de cadena. I això crec que hauria de ser així perquè és un esdeveniment esportiu que passa en determinats caps de setmana i només els diumenges. A més a més, si algú està tant pendent de l’informatiu sempre té el 324 per informar-se. De tota manera és un debat que, mentre duri la formula 1, no s’acabarà.

De la guerra del futbol a la Copa Confederacions 20 Mai 2009

El poder que donen les audiències de l'esport, ara a les mans de mr. Roures

És sabut que la batalla pels drets del futbol és una de les grans armes per atraure audiències que tenen les cadenes. Un conflicte, que a partir de l’any vinent amb els drets de la lliga i la copa de campions, sembla que ha guanyat la Sexta. Una cadena que va apostar des de la seva creació al 2006 pels esports i que li està donant molt bons resultats. Va començar amb el mundial de basquet, després el de futbol, jocs olímpics, molt futbol i, aquest any, la formula 1.

El rellevant és que aquesta nova cadena d’àmbit generalista, amb el conglomerat Mediapro darrera, a portat a l’escena dels mitjans de comunicació la guerra pel futbol. I en aquesta batalla ningú es vol quedar darrera. Audiovisual sports ha tingut els drets de la lliga fins aquest any, per tant la cadena Cuatro, que pertany al mateix grup mediàtic -amb Prisa com a gran accionista- també. Les cadenes públiques sempre han fet esports, ja sigui TVC amb el Barça o l’Espanyol o TVE amb la selecció espanyola, ja que és “la selecció de tots”.

Però què ha tingut Telecinco? A part de l’aposta que aquesta cadena va fer per la Formula 1, que l’any passat se la va quedar la Sexta, què més té? Fa uns anys va tenir les retransmissions de la Copa del Rei, algun dia en aquesta boja guerra pel futbol ha retransmès algun partit de lliga, i poc més.

Doncs bé, ara han comprat els drets de la Copa Confederacions. Quina copa, quin futbol. Segurament després de l’èxit de “la roja” a l’Eurocopa d’aquest estiu han pensat que tindran una audiència brutal si emeten aquesta copa. Però, com a gran seguidor i amant del futbol, a qui li interessa aquesta copa? Quants la coneixien i la seguien abans que Espanya guanyés un titol? Estaré molt atent als resultats d’audiència d’aquesta cadena a l’estiu.

Tematització i control social 18 Mai 2009

Si fem una mirada ràpida a la premsa espanyola d’avui, majoritàriament parlen, critíquen o questionen les mesures contra la crisis proposades la setmana passada pel president del govern espanyol. D’altres donen àmplia informació de les reaccions de la consecució de la lliga pel F.C.Barcelona, o de les possibles incorporacions del senyor Florentino Pérez, que molts mitjans ja fan president del Reial Madrid i, cal recordar, que encarar ha de fer unes eleccions.

Malgrat tot, i més enllà de la informació polifacètica d’avui, el que vull destacar és on està la crisis? On està la famosa pandèmia de grip porcina posteriorment anomenada grip A? Aquell terme que ja vaig introduir uns quants posts més avall, el de l’agenda setting, ens parla exactament d’això. De com els mitjans de comunicació estableixen els temes del dia i son, exactament aquests, els que la població portarà a les seves tertúlies i a les seves ments. M’agradaria destacar aquest factor, perquè la importància de poder establir el debat políticosocial a la població és molt més que un poder. D’aquí, la lluita pels mitjans de comunicació, potser l’eina més poderosa per crear control social.

Dibuixos que ens presenten a la societat com a titelles dels mitjans

 

Quan estudiava ciències polítiques, un dels termes destacables en relació al comportament polític dels ciutadans és un fenomen anomenat miopia política. Això fa referència a la capacitat que té la població, és a dir, els electors, per recordar-se només d’allò que ha passat ens els darrers mesos i no del que va passar fa un, dos o tres anys. Aquest fenomen explica perquè quan arriben unes eleccions el govern sembla que treballa més i millor.

Doncs si partim d’aquesta miopia que sembla que tenim, i de la tematització d’elements que ens fan els mitjans de comunicació, no és difícil predir que la majoria de la població -aquella que ja li està bé- depèn simplement dels mitjans de comunicació. Perquè com tant he dit, i no em cansaré de repetir, vivim en un país de titelles. I és que cal ser crític, i no conformar-se amb el que ens diuen ni se’ns imposa.

 

Uns xiulets amb cua 16 Mai 2009

Durant la retransmissió del partit de la final de la Copa del Rei entre el F.C.Barcelona i l’Athletic de Bilbao, el passat dimecres 13 de maig a l’estadi de Mestalla, es va xiular de manera exagerada l’himne espanyol. La polèmica arriba quan Televisió espanyola, aquella que més avall he defensat i que teòricament treballa per garantir els drets de tothom, la pluralitat, legalitat i la transparència, no va emetre els xiulets. Posteriorment, durant el descans del partit, els locutors es van disculpar per no haver passat les imatges -dient que s’havia tractat d’una errada humana- i van posar-les en diferit. Aquell tall d’imatge, que en principi representava la realitat del que havia passat minuts abans, estava absolutament manipulat, ja que el so ambient estava reduït i l’himne espanyol estava enllaunat -vol dir que estava sobreposat a la televisió-.  Curiosament, minuts més tard van penjar a la web oficial de la corporació el que en un principi haurien de ser les mateixes imatges, és a dir, el moment en que sonava l’himne espanyol però aquest cop, sense himne enllaunat i amb una gran xiulada de fons.

Després de la compareixença del director de la corporació assenyalant que “L’errada humana s’ha intentat subsanar emetent íntegrament en el descans l’himne” i que “La direcció de TVE demana disculpes per aquest fet”. La conseqüència ha estat la destitució del cap d’esports de TVE, Julián Reyes. Però realment ens hem de creure que durant la retransmissió d’una final tant important com aquesta no estava planificat fins a l’últim detall? Que no hi havien milers de pamflets informant i animant a xiular al rei? Tothom estava pendent d’aquell moment, de les reaccions que tindrien lloc, dels esdeveniments. I els de TVE, també.

Reaccions als mitjans espanyols

Manolo Lama, el comentarista de la Cadena Ser va qualificar el fet de “la versió de l’himne espanyol més xiulat de la història” afegint que “ens fot bastant, la veritat”. Més tard, en relació al tall que va emetre TVE va confessar que, sota la seva opinió, “TVE a fet un tall a propòsit, de tapadeta, per tal d’evitar precisament el que s’ha viscut aquí”. Altres reaccions les trobem en el comentarista de la cadena COPE Rubén Úria, queixant-se “D’una actitud lamentable. Una autèntica vergonya que no es mereix la Copa. La xiulada ha estat monumental i absolutament bochornosa”. M’agradaria afegir una aportació personal, i és que els que ens sentim catalans i gens identificats amb un sistema monàrquic imposat a la població en el qual mai ens hem pogut expressar, també tenim dret a jugar una competició del que es suposa que és el nostre estat, també imposat. I si no volen que es repeteixi, que li canviïn el nom o que ens donin el dret a l’autodeterminació.

L’objectiu de la televisió “de tots” ha estat el de no deixar veure a una majoria independentista, crispada, republicana o enfadada amb la realitat sota els crits de “fora fora”. Es necessari però, recordar que aquesta televisió es suposa que compleix una funció de servei públic, servint informació verídica, plural i de qualitat. Més enllà de la manipulació, el realment greu és que aquest servei públic estava cobrint un esdeveniment esportiu, i al manipular-ho, el que ha fet és vulnerar el dret a rebre informació. Tant pels que poden estar d’acord amb la xiulada, com pels que lamenten profundament que aquestes actituds tinguin presència, que a més a més, tots ells son contribuïdors d’aquesta cadena mitjançant els seus impostos, això ha estat una autèntica mancança d’un dels seus principals drets. Propi d’altres temps.

Calumnies, demagògia… tot està permés!! 12 Mai 2009

 

Els que menteixen li creix el nas!!!

Ahir el diari El Mundo obria en portada amb la notícia: <<La Goma2 de la Kangoo va sortir d’un cartutx dels Tedax>>. Repeteixo: En portada!!

 

És possible? Doncs si. Aquests il·lustres senyors segueixen amb la seva particular creuada contra el terrorisme i contra ETA. Segurament el que intenten fer ara és justificar d’alguna manera l’actuació que van portar a terme durant l’11-M.

Però senyors, que ja fa cinc anys d’això!! Que existeix una condemna en ferm que afirma que va ser culpa del terrorisme islàmic!! D’altre banda, el grup terrorista ETA va fer un comunicat expressant, pública i explícitament, que ells no tenien res a veure!! Que fins i tot un grup islàmic va reconèixer l’atemptat!! Doncs res. Ells, tant si com no, busquen la seva explicació.

 I és que com ja he comentat anteriorment, això és un país de titelles on encara es permet que mitjans de comunicació com aquest intoxiquin a la població dia rere dia. Però el més fort de tot és la impunitat de la que gaudeixen per fer calumnies, demagògia o mentir directament sense que els hi passi res. Per mi, ens hem tornat bojos.

Tothom ho sap?

  

 

 

Una de les àmplies notícies especuladores que podem trobar en els principals suports digitals dels quatre diaris esportius espanyols: As, Marca, Mundo Deportivo i Sport

El que la premsa esportiva és partidista tothom ho sap. Que parla del seu equip tothom ho sap. Inclús que critiqui i ataqui directament al gran rival, tothom ho sap. Però això, que tant legitimat sembla estar entre la nostre societat, s’ha de fer de manera professional. És dir, que els grans diaris esportius d’aquest país parlin, opinin, critiquin, ataquin, insultin o menyspreïn algun equip és quelcom habitual a la nostre societat. En tot cas, i malgrat que podem estar en contra, aquests estils periodístics tenen cabuda dintre la interpretació o la opinió. Però el que mai hauríem de permetre és la invenció / especulació.

Com és possible que la principal premsa esportiva inventi? Quin tipus de llicència tenen? Per què tenen aquesta legitimitat col·lectiva? Quan el diari el Mundo feia aquelles infàmies del 11-M, assenyalant i reassenyalant a ETA com a la causant, que no va haver-hi una sentència en ferm en contra del mitjà? Que no es va obligar al senyor Alfredo Urdaci a rectificar davant la manipulació informativa de la vaga general del 20 de juny de 2002? Per què no fem el mateix? És que només ens cal el rigor informatiu en les informacions politico-social-economiques (Hard News)? És a dir, en les Soft News la demagògia està permesa? 

A la facultat de periodisme ens ensenyen el gran paper que té la premsa del cor o groga en els principals països occidentals, i que en el seu lloc, a Espanya, l’espai que ocuparia aquesta se’l menja els diaris esportius i les revistes setmanals del cor i els gratuïts en menor mesura. Malgrat tot jo no accepto que se’ns bombardegi amb mentides. Ens imaginem El País, La Vanguardia o TV3 especulant sobre l’actualitat informativa? On queda allò de verificar la informació?