Desafecció Política o Actes Absurds? 6 Juny 2009

No és que faci apologia -ni res per l’estil- del grup mediàtic de comunicació Prisa, però en un moment en què tots els partits polítics, politicòlegs i demès tertulians sobre les eleccions europees, atorguen la baixa participació a la desafecció política, com s’entén que el candidat del partit popular, Jaime Mayor Oreja, no hagi acceptat una entrevista a cap de les principals branques d’aquest grup?

 

S’ha negat a fer una entrevista pel diari El Pais -el més llegit d’Espanya- perquè pertany a aquest grup. Tampoc ha acceptat trepitjar la radio SER -la més escoltada de l’estat espanyol- per la mateixa raó. I finalment, també s’ha negat a passar per la cadena televisiva Cuatro per fer una entrevista.

Encara que les relacions del grup Prisa amb el Govern ja no es puguin amagar més, que tothom sap que el grup mediàtic és de caire socialista, etc. No es pot al·legar que la baixa participació -que els principals sondejos ja estan apuntant- sigui causa de la desafecció política i després rebutjar aparèixer en determinats mitjans de comunicació perquè son d’un altre color polític. Amb el valor afegit que son dos dels principals mitjans de l’estat.

Aquest país no té cultura política. És més, la tradició democràtica de l’estat espanyol i la mateixa legitimació del sistema està a anys llums de les principals democràcies europees, per tant, i fins que no comencem a ser o a actuar com un país de veritat, el sistema no funcionarà mai bé. Però és que, com ja sabeu, vivim en un país de titelles.

Torna el problema: Els blocs Electorals 1 Juny 2009

Ja tenim aquí les eleccions europees: tornen els debats, les campanyes electorals, la publicitat partidista, etc. Però sobretot tornen les crítiques dels periodistes dels mitjans públics catalans de no firmar les informacions de campanya com a mesura per criticar els blocs electorals.

 

Un rellotge representa exactament les limitacions dels periodistes quan han d'informar sobre una campnya electoral

La problemàtica neix d’un acord entre el Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) amb els representants dels principals partits -i la llei electoral-, a partir del qual els periodistes estan obligats a informar de la campanya mitjançant un temps concret que esdevé de la representativitat de cadascun dels partits.

El motius dels partits -aquells que estan a favor- son el de garantir la representativitat, mentre que pels periodistes -aquells que estan en contra- voldrien seguir el criteri periodístic, que al cap i a la fi, és el que segueixen tot l’any. Segons els treballadors de Televisió de Catalunya, els blocs electorals els “obliga a que la informació durant la campanya estigui condicionada en temps, es faci en contra d’uns criteris estrictament professionals i que per tant acabi afectant al dret dels ciutadans a gaudir d’una informació de qualitat”.

Jo no estic d’acord amb els blocs electorals, ja que començar informant sempre amb Convergència i Unió durant un minut i mig i després comentar que Iniciativa ha fet una acte, hauria de respondre als criteris periodístics o d’importància, ja que potser aquell acte de Iniciativa és el més important del dia, mentre que la notícia de CiU es tracta d’un dia a dia més.

Crec que haurien de ser els periodistes els que informessin rigorosament de la campanya electoral i dels esdeveniments d’aquesta. Però no només això, sinó que ens hauríem de plantar i no acceptar imatges cedides pels propis partits, ni acceptar posar el fragment en què la llum vermella -en els mítings- està encesa, ni moltes d’altres coses. La informació ha de ser plural i legal, i això i només això, vol dir professionalitat. O és que a cas els els metges, els advocats o les caixeres de supermercat canvien la seva manera de treballar segons el període en que es trobin?