Cosas que no entiendo 21 Juny 2009

No

No entiendo cómo es posible que se hagan programas de televisión al estilo Diario de. Presentado por Mercedes Milá en Telecinco, éste programa, dirigido y editado en un formato apto para causar alarma social, se usa de las víctimas y del dolor para sus fines: tener más audiencia y, si al mismo tiempo pueden denunciar alguna cosa, pues mejor que mejor. Su última emisión se llamaba Delincuentes al volante, en clara alusión a esos jóvenes inconscientes llenos de alcohol y drogas en la sangre que cogen el coche y atropellan a gente. Como si todos los jóvenes fuéramos igual…

Preguntas varias

No entiendo cómo es posible que los deportes de Cuatro, esencialmente -aunque empieza a ser una constante en diversas cadenas- alaguen, piropeen y hasta hagan campeona del mundial del año que viene a la selección española de fútbol. Las noticias de deportes están para explicar y interpretar los acontecimientos deportivos del día, no para engañar y soñar con que la roja vaya a ser campeona de un torneo que, de momento, no está ni clasificada.

No entiendo cómo es posible que la mayoría de cadenas -por no decir todas- se hayan unido a la política de la Sexta: poner una mujer guapa delante de la cámara para atraer a los espectadores aunque no sea apta para ello. Televisión de Catalunya lo hace con Laia Ferrer en la Fórmula 1, ahora, con la tan importante Copa Confederaciones, Telecinco lo hace con Sara Carbonero (después de su paso por la Sexta), dinámica a la que también se ha unido la cadena Cuatro, la 1 o Antena 3. Pese a todo, el cupo lo gana la Sexta con sus mujeres. No dudo del criterio y profesionalidad de ésas mujeres, simplemente advierto que parece que el criterio de informar/interpretar rigurosamente desvanece en frente al de poner mujeres atractivas por el simple hecho de atraer más audiencia.

La Cornada Informativa 25 Mai 2009

El tractament de les notícies es suposa quelcom neutral i amb rigor informatiu. Doncs bé, ahir al vespre, diumenge dia 24 de maig, vaig veure els informatius de Telecinco. Em va sorprendre molt el tractament que feien d’un incident que havia succeït a la Plaça de Toros Monumental de las Ventas de Madrid. Es tracta d’una empitonada que li havia fet el cinquè brau de la diada al cavall del “rejoneador” -aquell que mata els braus a cavall- Hermoso de Mendoza.

 

En la mateixa línea publicaven a la web d’aquesta cadena el següent: <<La plaza de Las Ventas vió este sábado las lágrimas de Pablo Hermoso de Mendoza, después de la cornada que levantó en vilo a su caballo y que dejó muda las gradas. Tras la conmoción, el animal fue operado de urgencia en la Facultad de Veterinaria de la Universidad Complutense, donde permanece en estado grave. Informativos Telecinco ha hablado con el rejoneador que aseguró que ‘Patanegra’ “está de buen ánimo y evoluciona positivamente de la operación” >>. 

I jo em pregunto, on està la frontera entre la vida, tant emocional, estimada i digne d’aquest cavall i la infravalorada i menyspreable valor del toro? Una reflexió que no va en contra del món de la tauromàquia, sinó cap al suposat llindar que sembla que separa als animals de primera amb els de segona. 

Amb la notícia ja entenem el dolor que deu estar patint el propietari del cavall, que segurament tenia un gran lligam sentimental amb aquest, però no cal tractar aquesta informació com si s’hagués mort un conegut personatge públic. Perquè per aquells que no seguim el món dels braus -ni per bé ni per dolent- i veiem aquesta notícia, sembla que el món dels cavalls hagi perdut al seu gran patró. La cobertura passa de l’accident a l’hospital veterinari. Del fet al dolor. Això és sensacionalisme. A més, potser el toro protagonista també era important i aquest segur que va acabar el seu gran dia mort.

De la guerra del futbol a la Copa Confederacions 20 Mai 2009

El poder que donen les audiències de l'esport, ara a les mans de mr. Roures

És sabut que la batalla pels drets del futbol és una de les grans armes per atraure audiències que tenen les cadenes. Un conflicte, que a partir de l’any vinent amb els drets de la lliga i la copa de campions, sembla que ha guanyat la Sexta. Una cadena que va apostar des de la seva creació al 2006 pels esports i que li està donant molt bons resultats. Va començar amb el mundial de basquet, després el de futbol, jocs olímpics, molt futbol i, aquest any, la formula 1.

El rellevant és que aquesta nova cadena d’àmbit generalista, amb el conglomerat Mediapro darrera, a portat a l’escena dels mitjans de comunicació la guerra pel futbol. I en aquesta batalla ningú es vol quedar darrera. Audiovisual sports ha tingut els drets de la lliga fins aquest any, per tant la cadena Cuatro, que pertany al mateix grup mediàtic -amb Prisa com a gran accionista- també. Les cadenes públiques sempre han fet esports, ja sigui TVC amb el Barça o l’Espanyol o TVE amb la selecció espanyola, ja que és “la selecció de tots”.

Però què ha tingut Telecinco? A part de l’aposta que aquesta cadena va fer per la Formula 1, que l’any passat se la va quedar la Sexta, què més té? Fa uns anys va tenir les retransmissions de la Copa del Rei, algun dia en aquesta boja guerra pel futbol ha retransmès algun partit de lliga, i poc més.

Doncs bé, ara han comprat els drets de la Copa Confederacions. Quina copa, quin futbol. Segurament després de l’èxit de “la roja” a l’Eurocopa d’aquest estiu han pensat que tindran una audiència brutal si emeten aquesta copa. Però, com a gran seguidor i amant del futbol, a qui li interessa aquesta copa? Quants la coneixien i la seguien abans que Espanya guanyés un titol? Estaré molt atent als resultats d’audiència d’aquesta cadena a l’estiu.