Tematització i control social 18 Mai 2009

Si fem una mirada ràpida a la premsa espanyola d’avui, majoritàriament parlen, critíquen o questionen les mesures contra la crisis proposades la setmana passada pel president del govern espanyol. D’altres donen àmplia informació de les reaccions de la consecució de la lliga pel F.C.Barcelona, o de les possibles incorporacions del senyor Florentino Pérez, que molts mitjans ja fan president del Reial Madrid i, cal recordar, que encarar ha de fer unes eleccions.

Malgrat tot, i més enllà de la informació polifacètica d’avui, el que vull destacar és on està la crisis? On està la famosa pandèmia de grip porcina posteriorment anomenada grip A? Aquell terme que ja vaig introduir uns quants posts més avall, el de l’agenda setting, ens parla exactament d’això. De com els mitjans de comunicació estableixen els temes del dia i son, exactament aquests, els que la població portarà a les seves tertúlies i a les seves ments. M’agradaria destacar aquest factor, perquè la importància de poder establir el debat políticosocial a la població és molt més que un poder. D’aquí, la lluita pels mitjans de comunicació, potser l’eina més poderosa per crear control social.

Dibuixos que ens presenten a la societat com a titelles dels mitjans

 

Quan estudiava ciències polítiques, un dels termes destacables en relació al comportament polític dels ciutadans és un fenomen anomenat miopia política. Això fa referència a la capacitat que té la població, és a dir, els electors, per recordar-se només d’allò que ha passat ens els darrers mesos i no del que va passar fa un, dos o tres anys. Aquest fenomen explica perquè quan arriben unes eleccions el govern sembla que treballa més i millor.

Doncs si partim d’aquesta miopia que sembla que tenim, i de la tematització d’elements que ens fan els mitjans de comunicació, no és difícil predir que la majoria de la població -aquella que ja li està bé- depèn simplement dels mitjans de comunicació. Perquè com tant he dit, i no em cansaré de repetir, vivim en un país de titelles. I és que cal ser crític, i no conformar-se amb el que ens diuen ni se’ns imposa.

 

Hi havia una vegada un país de titelles… 28 Abril 2009

Després de fer un repàs a la premsa d’avui, com és possible aquest nivell de deshumanització? Com és possible que una tal Carla Bruni, sense ànim de desprestigiar ni menysprear el currículum de la model i cantant del que aquesta dona gaudia abans de casar-se amb el senyor Sarkozy, sigui més important que una epidèmia? Com és possible que sigui més important per la societat les reaccions o els vestits que lluïen aquestes dues senyoretes enlloc d’una grip que sembla que s’estén per diferents indrets del món sense saber ben bé com controlar-la?

 

Les portades dels diaris La Razón, El Mundo i l'ABC

Les portades d'avui de les publicacions Avui, La Vanguradia i El País

Amb aquestes 6 imatges les primeres impressions son molt grans. Si ens fixem amb els tres diaris espanyols i monàrquics, com son l’ABC, La Razón i El Mundo, veurem que aquests obren amb una fotografia de la visita del president francès, Nicolas Sarkozy, però amb tota la casa reial al complet, o almenys, representada (el cas del Mundo). Potser d’aquestes publicacions no se’ns farà tant estrany, malgrat tot, no s’amaguen del seu suport a la monarquia. D’altre banda, el diari informatiu interpretatiu que pretén ser de qualitat, com és la Vanguardia, tampoc s’amaga de la seva tradició i suport monàrquic, i també publica una fotografia on surt el màxim representant de l’institució espanyola amb la parella francesa, sempre dins d’uns cànons institucionals. Però la meva incredulitat es dispara quan veiem la fotografia del diari el País, segurament el diari informatiu/ interpretatiu per excel·lència de l’estat espanyol, on apareixen la princesa d’Astúries i la Carla Bruni d’esquenes. És que aquest diari es pot permetre aquestes llicències? Jo quan em compro el diari El País busco informació, per veure dones o tafaneries em compro la “Hola” o “el Lecturas” (no ho he fet mai, però segur que tots n’heu tinguda alguna a les mans). 

 

Personalment, les úniques dues portades acceptables del dia d'avui

Més enllà de la idoneïtat o no de la fotografia escollida pels diferents diaris en portada, excepte en el diari Avui, la resta donen més importància a la visita que a la pandèmia de la grip. Jo crec que la noticia del dia, i per tant, també la fotografia del dia, és la grip i no la visita, cosa que fan molt bé El Periódico i Público. Fins i tot el diari del grup ZETA s’ha permés el luxe de publicar una fotografia en portada molt més apte per a les revistes del cor que per un diari informatiu, però almenys queda clar que la noticia principal és la grip aviar. 

I és que en aquest país de titelles, sembla que el morbo i el cor està guanyant cada vegada més a la informació. És més important com anaven vestides, quines activitats tenen previstes o quina té el cos més “suposadament” acord amb els cànons de la societat, que la vertadera missió d’aquesta trobada: la crisis i la lluita contra el terrorisme. Però això succeeix en un moment en què una suposada epidèmia s’estén pel món, val a dir que els morts confirmats son 68 (a aquesta hora) i no gairebé dos cents com algunes emissores i grups de comunicació avançaven ahir al vespre.

La veritable reflexió que ens hauríem de fer és per què aquests son els temes de debat? Qui marca l’agenda política i, en aquest cas, informativa? Aquest és el poder real dels mitjans de comunicació. La població parlarà d’allò que els mitjans de comunicació transmetin, no d’altres coses. Afortunadament, actualment gaudim de multitud de mitjans informatius però sembla que el gruix de la població no ho sap o li és igual, ja li està bé. I, és que, lamentablement, vivim en un país de titelles.