Si fem una mirada ràpida a la premsa espanyola d’avui, majoritàriament parlen, critíquen o questionen les mesures contra la crisis proposades la setmana passada pel president del govern espanyol. D’altres donen àmplia informació de les reaccions de la consecució de la lliga pel F.C.Barcelona, o de les possibles incorporacions del senyor Florentino Pérez, que molts mitjans ja fan president del Reial Madrid i, cal recordar, que encarar ha de fer unes eleccions.
Malgrat tot, i més enllà de la informació polifacètica d’avui, el que vull destacar és on està la crisis? On està la famosa pandèmia de grip porcina posteriorment anomenada grip A? Aquell terme que ja vaig introduir uns quants posts més avall, el de l’agenda setting, ens parla exactament d’això. De com els mitjans de comunicació estableixen els temes del dia i son, exactament aquests, els que la població portarà a les seves tertúlies i a les seves ments. M’agradaria destacar aquest factor, perquè la importància de poder establir el debat políticosocial a la població és molt més que un poder. D’aquí, la lluita pels mitjans de comunicació, potser l’eina més poderosa per crear control social.
Dibuixos que ens presenten a la societat com a titelles dels mitjans
Quan estudiava ciències polítiques, un dels termes destacables en relació al comportament polític dels ciutadans és un fenomen anomenat miopia política. Això fa referència a la capacitat que té la població, és a dir, els electors, per recordar-se només d’allò que ha passat ens els darrers mesos i no del que va passar fa un, dos o tres anys. Aquest fenomen explica perquè quan arriben unes eleccions el govern sembla que treballa més i millor.
Doncs si partim d’aquesta miopia que sembla que tenim, i de la tematització d’elements que ens fan els mitjans de comunicació, no és difícil predir que la majoria de la població -aquella que ja li està bé- depèn simplement dels mitjans de comunicació. Perquè com tant he dit, i no em cansaré de repetir, vivim en un país de titelles. I és que cal ser crític, i no conformar-se amb el que ens diuen ni se’ns imposa.
L'espai de la comunicació 