Desafecció Política o Actes Absurds? 6 Juny 2009

No és que faci apologia -ni res per l’estil- del grup mediàtic de comunicació Prisa, però en un moment en què tots els partits polítics, politicòlegs i demès tertulians sobre les eleccions europees, atorguen la baixa participació a la desafecció política, com s’entén que el candidat del partit popular, Jaime Mayor Oreja, no hagi acceptat una entrevista a cap de les principals branques d’aquest grup?

 

S’ha negat a fer una entrevista pel diari El Pais -el més llegit d’Espanya- perquè pertany a aquest grup. Tampoc ha acceptat trepitjar la radio SER -la més escoltada de l’estat espanyol- per la mateixa raó. I finalment, també s’ha negat a passar per la cadena televisiva Cuatro per fer una entrevista.

Encara que les relacions del grup Prisa amb el Govern ja no es puguin amagar més, que tothom sap que el grup mediàtic és de caire socialista, etc. No es pot al·legar que la baixa participació -que els principals sondejos ja estan apuntant- sigui causa de la desafecció política i després rebutjar aparèixer en determinats mitjans de comunicació perquè son d’un altre color polític. Amb el valor afegit que son dos dels principals mitjans de l’estat.

Aquest país no té cultura política. És més, la tradició democràtica de l’estat espanyol i la mateixa legitimació del sistema està a anys llums de les principals democràcies europees, per tant, i fins que no comencem a ser o a actuar com un país de veritat, el sistema no funcionarà mai bé. Però és que, com ja sabeu, vivim en un país de titelles.

Tragèdia o morbo? 4 Juny 2009

Malauradament el passat dilluns un avió A330 de la companyia Air France va desaparèixer en ple vol amb 288 persones a bord. Una greu tragèdia de la que avui en comencem a saber més detalls. Fins aquí, en principi, tothom ho sabia sinó, és que estem molt desconnectats.

 

Portada del diari Crítica de l'Argentina. Sobren les paraules

Peró les tragèdies mai venen soles, i és que en les desgracies alguns mitjans de comunicació en veuen un negoci. O el que és encara pitjor, busquen el morbo. Tampoc tinc molt clar si és pitjor el negoci que el morbo, de tota manera, expresions a part, un morbo, per mi, molt desagradable. El telenotícies nit d’avui, del sempre curiós Iñaki Gabilondo, a la cadena Cuatro deia: <<por fin empezamos a poner rostro y historias a algunas víctimas del accidente aéreo>>. Després ensenyaven una taula amb uns 20 rostres i començaven a explicar les històries personals de cadascuna. Es necessari acostar-nos al dolor? Sembla una bona manera d’augmentar el share, però no la comparteixo.

 

 

No és més fàcil dir que s’estan començant a recuperar restes i que l’investigació compte cada vegada amb més detalls … Son formes de periodisme, el temps i la moral de cadascú dirà. Sigui com sigui, hi han moltes formes d’entendre el periodisme i fins i tot, altres fan coses realment impensables en aquesta professió. Quina cara que s’ha de tenir i quina poca emoció personal, déu ni do!!  

 

 

Tematització i control social 18 Mai 2009

Si fem una mirada ràpida a la premsa espanyola d’avui, majoritàriament parlen, critíquen o questionen les mesures contra la crisis proposades la setmana passada pel president del govern espanyol. D’altres donen àmplia informació de les reaccions de la consecució de la lliga pel F.C.Barcelona, o de les possibles incorporacions del senyor Florentino Pérez, que molts mitjans ja fan president del Reial Madrid i, cal recordar, que encarar ha de fer unes eleccions.

Malgrat tot, i més enllà de la informació polifacètica d’avui, el que vull destacar és on està la crisis? On està la famosa pandèmia de grip porcina posteriorment anomenada grip A? Aquell terme que ja vaig introduir uns quants posts més avall, el de l’agenda setting, ens parla exactament d’això. De com els mitjans de comunicació estableixen els temes del dia i son, exactament aquests, els que la població portarà a les seves tertúlies i a les seves ments. M’agradaria destacar aquest factor, perquè la importància de poder establir el debat políticosocial a la població és molt més que un poder. D’aquí, la lluita pels mitjans de comunicació, potser l’eina més poderosa per crear control social.

Dibuixos que ens presenten a la societat com a titelles dels mitjans

 

Quan estudiava ciències polítiques, un dels termes destacables en relació al comportament polític dels ciutadans és un fenomen anomenat miopia política. Això fa referència a la capacitat que té la població, és a dir, els electors, per recordar-se només d’allò que ha passat ens els darrers mesos i no del que va passar fa un, dos o tres anys. Aquest fenomen explica perquè quan arriben unes eleccions el govern sembla que treballa més i millor.

Doncs si partim d’aquesta miopia que sembla que tenim, i de la tematització d’elements que ens fan els mitjans de comunicació, no és difícil predir que la majoria de la població -aquella que ja li està bé- depèn simplement dels mitjans de comunicació. Perquè com tant he dit, i no em cansaré de repetir, vivim en un país de titelles. I és que cal ser crític, i no conformar-se amb el que ens diuen ni se’ns imposa.

 

Calumnies, demagògia… tot està permés!! 12 Mai 2009

 

Els que menteixen li creix el nas!!!

Ahir el diari El Mundo obria en portada amb la notícia: <<La Goma2 de la Kangoo va sortir d’un cartutx dels Tedax>>. Repeteixo: En portada!!

 

És possible? Doncs si. Aquests il·lustres senyors segueixen amb la seva particular creuada contra el terrorisme i contra ETA. Segurament el que intenten fer ara és justificar d’alguna manera l’actuació que van portar a terme durant l’11-M.

Però senyors, que ja fa cinc anys d’això!! Que existeix una condemna en ferm que afirma que va ser culpa del terrorisme islàmic!! D’altre banda, el grup terrorista ETA va fer un comunicat expressant, pública i explícitament, que ells no tenien res a veure!! Que fins i tot un grup islàmic va reconèixer l’atemptat!! Doncs res. Ells, tant si com no, busquen la seva explicació.

 I és que com ja he comentat anteriorment, això és un país de titelles on encara es permet que mitjans de comunicació com aquest intoxiquin a la població dia rere dia. Però el més fort de tot és la impunitat de la que gaudeixen per fer calumnies, demagògia o mentir directament sense que els hi passi res. Per mi, ens hem tornat bojos.

Televisió espanyola i la publicitat 22 Abril 2009

Com ja sabreu, fa una setmana el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar que faria una “reducció dràstica de la publicitat a la televisió pública”. La futura llei audiovisual intentarà crear un nou model per a la TVE que equilibri la reducció de la publicitat amb el pressupost de l’estat. Aquesta mesura, tal i com ha anunciat el portaveu del grup socialista, José Antonio Alonso, “és una decisió estratègica a la vista de com està el mercat audiovisual i el de la publicitat”.

Apaga la televisió i encen la teva ment!!

Retallar la publicitat a les cadenes públiques és una mesura positiva?

Si, sempre que vagi acompanyada d’una millora substancial de la programació (només cal mirar el model de televisions nòrdiques). No, s’hi ha de venir de la mà d’un detriment i infravaloració del treball de la televisió pública (com el model de televisió públic americà).

De tota manera el problema rau en el sistema actual de televisions, per no estendre més la meva queixa al model liberal capitalista. Quan el model espanyol de televisions juga en un sistema de competència directe en el qual hi tenen cabuda totes les cadenes (públiques i privades), podem entendre les queixes de les cadenes privades de titllar a la televisió pública de competència deslleial en qüestió de publicitat. Però, des del moment en que la televisió pública treballa en un sistema de mercat obert una de les vies de finançament és la publicitat.

Per què TVE ha de ser pública?

Doncs perquè TVE respon als mateixos interessos que el govern. La informació és un dret de la humanitat i, TVE en aquest cas o les televisions públiques en general, haurien de ser les garants d’aquest servei essencial. Estic d’acord que totes les cadenes, incloses les governamentals, juguen i manipulen al seu favor però al ser públiques, en principi, no responen -o no haurien de fer-ho- a objectius comercials ni econòmics. -Les mesures neoliberals d’externalitzar tots els serveis essencials o drets bàsics dels homes no son més que la mercantilització dels nostres serveis més bàsics-. Per tant, mentre les cadenes privades miren per les seves butxaques (maximitzar els seus beneficis) les cadenes públiques haurien de mirar pel benefici comú (el de tots). D’aquesta manera, i en relació a un punt que he deixat obert anteriorment, les cadenes públiques no juguen un paper de competència deslleial vers les privades ja que treballen en direccions oposades però en el mateix camp. Malgrat tot, el debat sobre si els mitjans de comunicació públics treballen pel benefici comú és tant llarg i extens que ja el tocarem un altre dia.

Tret de sortida 21 Abril 2009

Benvinguts/des,

Aquest espai té la intenció de parlar sobre l’actualitat informativa als mitjans de comunicació. Això ho farem penjant, sempre que el temps m’ho permet-hi, aquells comentaris que cregui rellevants, importants o curiosos sobre l’actualitat informativa. No cal que us recordi que això és un blog i que com a tal la interacció entre l’administrador i els lectors és una de les finalitats que busco, és per això que esteu tots i totes convidats a dir la vostre.

Espero que aquest espai resulti útil, o si més no, entretingut per a tots aquells que sigueu curiosos i, evidentment, seguiu l’actualitat.

Gràcies i endavant!!