Esclaus de la professió 21 febrer 2010

Dimecres passat vam comptar amb la interessant presència a la nostre classe d’una dona que és sinònim de TV3, Rosa Marqueta. L’actual directora dels informatius de la cadena pública de casa nostre va gaudir –i en algunes ocasions patir- durant gairebé dues hores de les nostres preguntes i curiositats sobre el funcionament de la cadena. Una cita molt interessant de la que en vam treure molt de suc, tant personal com professional. Però de la seva compareixença m’agradaria fer ressò d’un petit fet, l’audiència i els seus mesuradors.

Com tots sabem l’audiència es bàsicament un acord per aconseguir publicitat, per tant, i segons el model actual de televisions, l’audiència és una mesura per la qual pots mantenir una cadena. Però si això és així, l’eina per mesurar aquestes audiències hauria de ser quelcom tan valuós com el secret de la Coca-Cola o el funcionament de les aranyes de la gran G (per aquells que no ho hagueu entès, em refereixo al funcionament de Google).

De la conversa amb la Rosa Marqueta vam voler incórrer una miqueta més en aquest assumpte, ja que és, si més no, curiós. En el total de Catalunya hi han uns 1.300 -1.400 aparells mesuradors d’audiències. Els quals només contemplen el temps i canal d’emissió, però sense valorar-ne factors tant corrents i importants com les condicions meteorològiques, el mateix aparell de televisió o les segones residències. Per tant, suposo que la pregunta que us ve al cap és la mateixa per tothom, com és possible que d’una mesura tan susceptible com aquesta es planifiqui un dels mercats més valuosos actualment? Si el mercat comunicatiu viu de la publicitat i aquesta depèn exclusivament de les audiències, com és que encara funciona mitjançant un sistema tan rudimentari com aquest??

Personalment crec que precisament al ser tant elevades les magnituds econòmiques que es mouen darrera d’aquest factor, són els mateixos comandants de les grans empreses que ja els hi va ver jugar a aquest joc. Vull creure que hi ha un gran pacte tàcit que totes les cadenes accepten per jugar al mateix joc. Però, a nivell local, us podeu imaginar el que significa que 10 d’aquestes persones que disposen de mesuradors mirin una cadena local/regional? Estem parlant d’increments de gairebé 10 punts percentuals.

Sense voler treure més palla de la que ella mateixa val, aquest tema és del tot preocupant. Ara, en aquests temps moderns on la televisió analògica passarà a millor vida, suposo que en pocs anys el sistema canviarà i es podrà valorar, exactament, els nivells d’audiència. Si és així, deixo un interrogant per la posteritat, realment aquest sistema de mesuradors estava tant equivocat? El temps dirà…

La Cornada Informativa 25 Mai 2009

El tractament de les notícies es suposa quelcom neutral i amb rigor informatiu. Doncs bé, ahir al vespre, diumenge dia 24 de maig, vaig veure els informatius de Telecinco. Em va sorprendre molt el tractament que feien d’un incident que havia succeït a la Plaça de Toros Monumental de las Ventas de Madrid. Es tracta d’una empitonada que li havia fet el cinquè brau de la diada al cavall del “rejoneador” -aquell que mata els braus a cavall- Hermoso de Mendoza.

 

En la mateixa línea publicaven a la web d’aquesta cadena el següent: <<La plaza de Las Ventas vió este sábado las lágrimas de Pablo Hermoso de Mendoza, después de la cornada que levantó en vilo a su caballo y que dejó muda las gradas. Tras la conmoción, el animal fue operado de urgencia en la Facultad de Veterinaria de la Universidad Complutense, donde permanece en estado grave. Informativos Telecinco ha hablado con el rejoneador que aseguró que ‘Patanegra’ “está de buen ánimo y evoluciona positivamente de la operación” >>. 

I jo em pregunto, on està la frontera entre la vida, tant emocional, estimada i digne d’aquest cavall i la infravalorada i menyspreable valor del toro? Una reflexió que no va en contra del món de la tauromàquia, sinó cap al suposat llindar que sembla que separa als animals de primera amb els de segona. 

Amb la notícia ja entenem el dolor que deu estar patint el propietari del cavall, que segurament tenia un gran lligam sentimental amb aquest, però no cal tractar aquesta informació com si s’hagués mort un conegut personatge públic. Perquè per aquells que no seguim el món dels braus -ni per bé ni per dolent- i veiem aquesta notícia, sembla que el món dels cavalls hagi perdut al seu gran patró. La cobertura passa de l’accident a l’hospital veterinari. Del fet al dolor. Això és sensacionalisme. A més, potser el toro protagonista també era important i aquest segur que va acabar el seu gran dia mort.

La Formula 1 24 Mai 2009

Avui Televisió de Catalunya ha retransmès el Gran Premi de Mónaco de Formula 1. No pretenc comentar qui ha guanyat, ni com està el mundial, ni cap dels aspectes esportius, sinó que m’agradaria reobrir l’inacabable debat de si una televisió pública ha de retransmetre un esdeveniment esportiu i retardar l’emissió del telenotícies de l’hora habitual.

Molts son els detractors i molts altres defensen que això es faci així. Com tots sabem TVC també disposa del 33, però quan la cadena pública del nostre país va provar de canviar la retransmissió de TV3 al 33, l’audiència va baixar en picat ja que sembla que agafar el comandament i canviar de canal és un gest difícil per la població.

El que sembla que fan des de que tenen el canal d’informació 24 hores (324) és fer allà l’informatiu habitual a dos quarts de tres. Però de tota manera encara hi ha gent que es queixa. Quina hauria de ser la solució?

Jo personalment, crec que el format que utilitzen actualment és adequat. Potser reforçaria més l’opció del 324 aplicant un rètol a TV3 durant la cursa (perquè els locutors del gran premi es fan un fart de repetir-ho) però no aplaçaria la cursa de cadena. I això crec que hauria de ser així perquè és un esdeveniment esportiu que passa en determinats caps de setmana i només els diumenges. A més a més, si algú està tant pendent de l’informatiu sempre té el 324 per informar-se. De tota manera és un debat que, mentre duri la formula 1, no s’acabarà.