Dimecres passat vam comptar amb la interessant presència a la nostre classe d’una dona que és sinònim de TV3, Rosa Marqueta. L’actual directora dels informatius de la cadena pública de casa nostre va gaudir –i en algunes ocasions patir- durant gairebé dues hores de les nostres preguntes i curiositats sobre el funcionament de la cadena. Una cita molt interessant de la que en vam treure molt de suc, tant personal com professional. Però de la seva compareixença m’agradaria fer ressò d’un petit fet, l’audiència i els seus mesuradors.
Com tots sabem l’audiència es bàsicament un acord per aconseguir publicitat, per tant, i segons el model actual de televisions, l’audiència és una mesura per la qual pots mantenir una cadena. Però si això és així, l’eina per mesurar aquestes audiències hauria de ser quelcom tan valuós com el secret de la Coca-Cola o el funcionament de les aranyes de la gran G (per aquells que no ho hagueu entès, em refereixo al funcionament de Google).
De la conversa amb la Rosa Marqueta vam voler incórrer una miqueta més en aquest assumpte, ja que és, si més no, curiós. En el total de Catalunya hi han uns 1.300 -1.400 aparells mesuradors d’audiències. Els quals només contemplen el temps i canal d’emissió, però sense valorar-ne factors tant corrents i importants com les condicions meteorològiques, el mateix aparell de televisió o les segones residències. Per tant, suposo que la pregunta que us ve al cap és la mateixa per tothom, com és possible que d’una mesura tan susceptible com aquesta es planifiqui un dels mercats més valuosos actualment? Si el mercat comunicatiu viu de la publicitat i aquesta depèn exclusivament de les audiències, com és que encara funciona mitjançant un sistema tan rudimentari com aquest??
Personalment crec que precisament al ser tant elevades les magnituds econòmiques que es mouen darrera d’aquest factor, són els mateixos comandants de les grans empreses que ja els hi va ver jugar a aquest joc. Vull creure que hi ha un gran pacte tàcit que totes les cadenes accepten per jugar al mateix joc. Però, a nivell local, us podeu imaginar el que significa que 10 d’aquestes persones que disposen de mesuradors mirin una cadena local/regional? Estem parlant d’increments de gairebé 10 punts percentuals.
Sense voler treure més palla de la que ella mateixa val, aquest tema és del tot preocupant. Ara, en aquests temps moderns on la televisió analògica passarà a millor vida, suposo que en pocs anys el sistema canviarà i es podrà valorar, exactament, els nivells d’audiència. Si és així, deixo un interrogant per la posteritat, realment aquest sistema de mesuradors estava tant equivocat? El temps dirà…
L'espai de la comunicació 