Una de les àmplies notícies especuladores que podem trobar en els principals suports digitals dels quatre diaris esportius espanyols: As, Marca, Mundo Deportivo i Sport
El que la premsa esportiva és partidista tothom ho sap. Que parla del seu equip tothom ho sap. Inclús que critiqui i ataqui directament al gran rival, tothom ho sap. Però això, que tant legitimat sembla estar entre la nostre societat, s’ha de fer de manera professional. És dir, que els grans diaris esportius d’aquest país parlin, opinin, critiquin, ataquin, insultin o menyspreïn algun equip és quelcom habitual a la nostre societat. En tot cas, i malgrat que podem estar en contra, aquests estils periodístics tenen cabuda dintre la interpretació o la opinió. Però el que mai hauríem de permetre és la invenció / especulació.
Com és possible que la principal premsa esportiva inventi? Quin tipus de llicència tenen? Per què tenen aquesta legitimitat col·lectiva? Quan el diari el Mundo feia aquelles infàmies del 11-M, assenyalant i reassenyalant a ETA com a la causant, que no va haver-hi una sentència en ferm en contra del mitjà? Que no es va obligar al senyor Alfredo Urdaci a rectificar davant la manipulació informativa de la vaga general del 20 de juny de 2002? Per què no fem el mateix? És que només ens cal el rigor informatiu en les informacions politico-social-economiques (Hard News)? És a dir, en les Soft News la demagògia està permesa?
A la facultat de periodisme ens ensenyen el gran paper que té la premsa del cor o groga en els principals països occidentals, i que en el seu lloc, a Espanya, l’espai que ocuparia aquesta se’l menja els diaris esportius i les revistes setmanals del cor i els gratuïts en menor mesura. Malgrat tot jo no accepto que se’ns bombardegi amb mentides. Ens imaginem El País, La Vanguardia o TV3 especulant sobre l’actualitat informativa? On queda allò de verificar la informació?
L'espai de la comunicació 