Pàgines dels diaris, L'AVUI i LA RAZÓN, coincidint amb el resultat de la gran diada catalana
El símbol de la nostre cultura i de la nostre tradició ha esdevingut un gran dia, un gran èxit pels llibreters/es i pels venedors/es de roses però, sobretot, una gran diada que ha passat per damunt de la crisis.
I és que poques vegades els diferents mitjans de comunicació coincideixen en algo, ni tant sols quan aquest algo es tracta d’unes dades objectives, però aquest cop, i sense que serveixi de precedent, sembla que hi ha consens.
Tots els mitjans asseguren que aquesta diada ha estat un èxit, cosa que no dubto, és més, m’alegra. No discutirem el caire patriòtic i català que li donen els diversos mitjans perquè tampoc acabariem mai, però: si Sant Jordi és símbol i emblema de la nostre cultura, per què any rere any tinc la sensació que es tracta, cada cop més, d’una data al calendari marcada per fer diners? Per què cada cop més sentim menys el català en aquesta data?
Les festes de la terra son exactament això, dates assenyalades on poder gaudir, si s’escau encara més fort, del nostre sentiment de catalanitat. És per això que no cal que Sant Jordi sigui un dia festiu a Catalunya, perquè ja ho és. Els catalans tenim un munt d’activitats relacionades amb la diada, ja siguin els jocs florals, activitats relacionades amb els llibres i les roses o simplement passejar per les Rambles, o pels carrers majors de tots els municipis de Catalunya, i fruir de l’ambient. Per tant seria un greu error establir com a festa nacional catalana el 23 d’abril, ja que precisament un dels encants d’aquesta data, és que sigui laboral. A més, i com que vivim en un país de titelles, estic segur que si Sant Jordi fos festiu es vendrien menys llibres en detriment d’omplir les platges i les segones residències.
L'espai de la comunicació 