Quan ens arriba el moment de la mort –perquè, fins a dia d’avui, encara és una d’aquelles coses que es presenta per tothom- i potser degut a la tradició judeocristiana, pensem que el cementiri serà el lloc on reposaran les nostres restes pel llarg dels anys. No obstant, també existeixen altres formes de descans per la posteritat, des dels crematoris i la posterior escampada o adulatració de les cendres, a un seguit de formes del més diverses. Així doncs, no sembla tant rocambolesc reposar –sense referir-nos a un estat físic- a l’espai digital. Molts no han conegut els seus avis, encara menys els seus besavis i ja no parlem dels seus rebesavis. Iniciatives com la dels cementiris virtuals faran possible poder conèixer com eren els teus avantpassats a través -i gràcies- de l’era digital.
Potser per la innovació o per l’anticipació en el temps i en les formes, l’empresa Immortal Project S.A. –una de les pioneres en aquest sector- no va quallar en el seu temps, però l’aposta d’oferir un cementiri virtual a la xarxa sembla que no era tant descabellada. La cosa era simple: per un mòdic preu anual –en funció de la grandària i de la temporalitat del projecte- tu podies penjar a la xarxa tot allò que voldries que els teus descendents coneguessin. Fotos, històries, anècdotes, vídeos, i un llarg etcètera, quedaven enregistrats al gust del consumidor, és a dir, al gust del posterior difunt. L’ideòleg del projecte, Josep Villar, ens explica que ‘potser era un projecte massa impactant pels temps que corrien (1999)’ malgrat tot segueix pensant que ‘la idea és del tot encertada, i que no passaran gaires anys –de fet ja hi ha algunes iniciatives similars- perquè algú la comenci a desenvolupar de nou’.
I efectivament Villar no va del tot desencaminat, ja que a començaments d’anys els Serveis Funeraris de Barcelona anunciaven al públic que estaven treballant en una nova prestació pels difunts tradicionals: es tractava de l’anomenat cementiri virtual. A França trobem l’empresa Paradise amb el lema: ‘repòs etern a Internet’, a Anglaterra l’empresa Eobituary ofereix quelcom similar i per la xarxa ja hi ha varies empreses que ho proven, de moment, amb mascotes. Els cementiris virtuals cada vegada agafen més força, i és que són un concepte que, ni que sigui de forma virtual, fan un pas més cap a la vida eterna.
L'espai de la comunicació 