L’espai de la comunicació

Aquest blog té la intenció de parlar sobre l’actualitat informativa als mitjans de comunicació

FÀCIL FÀCIL FÀCIL 21 Abril 2009

Filed under: Actualitat Informativa — Jaume Villar @ 16:43
Tags:

I és que actualment no cal titular acord amb el que es diu però, per què aquest blog es diu fàcil fàcil fàcil?

La resposta és molt fàcil, malgrat la redundància, i segur que tots aquells que el coneixeu o l’escolteu ja us haurà saltat al cap la resposta. Doncs si, és el meu homenatge al que fou durant vint anys director d’art de la Vanguardia i al encara, i esperem que per molts anys, professor de la Universitat Pompeu Fabra, Carlos Pérez de Rozas. I com no utilitzar una frase que tant repetia a classe quan parlava dels “grans” com Fermín Vílchez, Walter Bernard, Julio Alonso, Milton Blazer o el rei dels reis Reinhard Gäde? Però no dec ser l’únic al qual li va deixar una bona impressió… Carlos va por ti:

L'home que corria per la classe. Magnífic, Increible, Fantàstic!!

L'home que corria per la classe. Magnífic, Increïble, Fantàstic!!

Recuerda mi nombre Carlos Pérez de Rozas. Fàcil, Fàcil Fàcil.

Ríes, saltas, gritas, apuntas, disparas, corres, enseñas, rozas
oh Rozas.

Vitalidad hercúlea en cuerpo curvilíneo.
Ese cinturón nunca será lo suficientemente largo para soportar tu grandeza.
Verborrea penetrante y oratoria decibélica.
Eres grande, rozas
oh Rozas.

Llegaste una tarde de otoño,
y mi corazón de paloseco estallará cuando desaparezcas con la llegada del frío invernal.
Mercury 12 perderá todo sentido, y la W de guó solo será un recuerdo de un sueño de verano.
Rozas
oh, Rozas.

Tu te irías una noche con la reina madre, más yo me quedaría toda la vida a tu lado.
Quiero ser el lid de tu titular en negrita.
La pata americana que sostenga el logo de Toni Casas.
Quiero ser el Reinhard Gade que tanto te enamora,
ser compacto sin resultar tabloide
y ser el suplemento de economía al lado de tu sabiduría formato sábana.
Rozas,
oh Rozas.

Rozas la perfección de una página milimétricamente maquetada,
dices que llevas tres decenios disfrutando en las clases;
yo llevo tres semanas y ya me parece una eternidad.
Déjanos ser el “Gardian” de tus amores. Danos la perfección del Independent para ser grandes. Haznos cambiar cual Vanguardia y País, y déjanos ser la chica de la página tres que Murdock y sus mujeres no pudieron quitar de ahí.
Rozas,
oh gran Rozas