L’espai de la comunicació

Aquest blog té la intenció de parlar sobre l’actualitat informativa als mitjans de comunicació

Desafecció Política o Actes Absurds? 6 Juny 2009

mafalda

No és que faci apologia -ni res per l’estil- del grup mediàtic de comunicació Prisa, però en un moment en què tots els partits polítics, politicòlegs i demès tertulians sobre les eleccions europees, atorguen la baixa participació a la desafecció política, com s’entén que el candidat del partit popular, Jaime Mayor Oreja, no hagi acceptat una entrevista a cap de les principals branques d’aquest grup?

 

S’ha negat a fer una entrevista pel diari El Pais -el més llegit d’Espanya- perquè pertany a aquest grup. Tampoc ha acceptat trepitjar la radio SER -la més escoltada de l’estat espanyol- per la mateixa raó. I finalment, també s’ha negat a passar per la cadena televisiva Cuatro per fer una entrevista.

Encara que les relacions del grup Prisa amb el Govern ja no es puguin amagar més, que tothom sap que el grup mediàtic és de caire socialista, etc. No es pot al·legar que la baixa participació -que els principals sondejos ja estan apuntant- sigui causa de la desafecció política i després rebutjar aparèixer en determinats mitjans de comunicació perquè son d’un altre color polític. Amb el valor afegit que son dos dels principals mitjans de l’estat.

Aquest país no té cultura política. És més, la tradició democràtica de l’estat espanyol i la mateixa legitimació del sistema està a anys llums de les principals democràcies europees, per tant, i fins que no comencem a ser o a actuar com un país de veritat, el sistema no funcionarà mai bé. Però és que, com ja sabeu, vivim en un país de titelles.

 

Tothom ho sap? 12 Mai 2009

Filed under: Actualitat Informativa — Jaume Villar @ 21:56
Tags: , , ,
Una de les àmplies notícies especuladores que podem trobar en els principals suports digitals dels quatre diaris esportius espanyols: As, Marca, Mundo Deportivo i Sport  

 

 

Una de les àmplies notícies especuladores que podem trobar en els principals suports digitals dels quatre diaris esportius espanyols: As, Marca, Mundo Deportivo i Sport

El que la premsa esportiva és partidista tothom ho sap. Que parla del seu equip tothom ho sap. Inclús que critiqui i ataqui directament al gran rival, tothom ho sap. Però això, que tant legitimat sembla estar entre la nostre societat, s’ha de fer de manera professional. És dir, que els grans diaris esportius d’aquest país parlin, opinin, critiquin, ataquin, insultin o menyspreïn algun equip és quelcom habitual a la nostre societat. En tot cas, i malgrat que podem estar en contra, aquests estils periodístics tenen cabuda dintre la interpretació o la opinió. Però el que mai hauríem de permetre és la invenció / especulació.

Com és possible que la principal premsa esportiva inventi? Quin tipus de llicència tenen? Per què tenen aquesta legitimitat col·lectiva? Quan el diari el Mundo feia aquelles infàmies del 11-M, assenyalant i reassenyalant a ETA com a la causant, que no va haver-hi una sentència en ferm en contra del mitjà? Que no es va obligar al senyor Alfredo Urdaci a rectificar davant la manipulació informativa de la vaga general del 20 de juny de 2002? Per què no fem el mateix? És que només ens cal el rigor informatiu en les informacions politico-social-economiques (Hard News)? És a dir, en les Soft News la demagògia està permesa? 

A la facultat de periodisme ens ensenyen el gran paper que té la premsa del cor o groga en els principals països occidentals, i que en el seu lloc, a Espanya, l’espai que ocuparia aquesta se’l menja els diaris esportius i les revistes setmanals del cor i els gratuïts en menor mesura. Malgrat tot jo no accepto que se’ns bombardegi amb mentides. Ens imaginem El País, La Vanguardia o TV3 especulant sobre l’actualitat informativa? On queda allò de verificar la informació?

 

Hi havia una vegada un país de titelles… 28 Abril 2009

Filed under: Actualitat Informativa — Jaume Villar @ 16:27
Tags: , , ,

Després de fer un repàs a la premsa d’avui, com és possible aquest nivell de deshumanització? Com és possible que una tal Carla Bruni, sense ànim de desprestigiar ni menysprear el currículum de la model i cantant del que aquesta dona gaudia abans de casar-se amb el senyor Sarkozy, sigui més important que una epidèmia? Com és possible que sigui més important per la societat les reaccions o els vestits que lluïen aquestes dues senyoretes enlloc d’una grip que sembla que s’estén per diferents indrets del món sense saber ben bé com controlar-la?

 

Les portades dels diaris La Razón, El Mundo i l'ABC

Les portades dels diaris La Razón, El Mundo i l'ABC

Les portades d'avui de les publicacions Avui, La Vanguradia i El País

Les portades d'avui de les publicacions Avui, La Vanguradia i El País

Amb aquestes 6 imatges les primeres impressions son molt grans. Si ens fixem amb els tres diaris espanyols i monàrquics, com son l’ABC, La Razón i El Mundo, veurem que aquests obren amb una fotografia de la visita del president francès, Nicolas Sarkozy, però amb tota la casa reial al complet, o almenys, representada (el cas del Mundo). Potser d’aquestes publicacions no se’ns farà tant estrany, malgrat tot, no s’amaguen del seu suport a la monarquia. D’altre banda, el diari informatiu interpretatiu que pretén ser de qualitat, com és la Vanguardia, tampoc s’amaga de la seva tradició i suport monàrquic, i també publica una fotografia on surt el màxim representant de l’institució espanyola amb la parella francesa, sempre dins d’uns cànons institucionals. Però la meva incredulitat es dispara quan veiem la fotografia del diari el País, segurament el diari informatiu/ interpretatiu per excel·lència de l’estat espanyol, on apareixen la princesa d’Astúries i la Carla Bruni d’esquenes. És que aquest diari es pot permetre aquestes llicències? Jo quan em compro el diari El País busco informació, per veure dones o tafaneries em compro la “Hola” o “el Lecturas” (no ho he fet mai, però segur que tots n’heu tinguda alguna a les mans). 

 

Personalment, les úniques dues portades acceptables del dia d'avui

Personalment, les úniques dues portades acceptables del dia d'avui

Més enllà de la idoneïtat o no de la fotografia escollida pels diferents diaris en portada, excepte en el diari Avui, la resta donen més importància a la visita que a la pandèmia de la grip. Jo crec que la noticia del dia, i per tant, també la fotografia del dia, és la grip i no la visita, cosa que fan molt bé El Periódico i Público. Fins i tot el diari del grup ZETA s’ha permés el luxe de publicar una fotografia en portada molt més apte per a les revistes del cor que per un diari informatiu, però almenys queda clar que la noticia principal és la grip aviar. 

I és que en aquest país de titelles, sembla que el morbo i el cor està guanyant cada vegada més a la informació. És més important com anaven vestides, quines activitats tenen previstes o quina té el cos més “suposadament” acord amb els cànons de la societat, que la vertadera missió d’aquesta trobada: la crisis i la lluita contra el terrorisme. Però això succeeix en un moment en què una suposada epidèmia s’estén pel món, val a dir que els morts confirmats son 68 (a aquesta hora) i no gairebé dos cents com algunes emissores i grups de comunicació avançaven ahir al vespre.

La veritable reflexió que ens hauríem de fer és per què aquests son els temes de debat? Qui marca l’agenda política i, en aquest cas, informativa? Aquest és el poder real dels mitjans de comunicació. La població parlarà d’allò que els mitjans de comunicació transmetin, no d’altres coses. Afortunadament, actualment gaudim de multitud de mitjans informatius però sembla que el gruix de la població no ho sap o li és igual, ja li està bé. I, és que, lamentablement, vivim en un país de titelles.

 

Sant Jordi i la Crisis 24 Abril 2009

Filed under: Actualitat Informativa — Jaume Villar @ 8:53
Tags: ,

Pàgines dels diaris, L'AVUI i LA RAZÓN, coincidint amb el resultat de la gran diada catalana

Pàgines dels diaris, L'AVUI i LA RAZÓN, coincidint amb el resultat de la gran diada catalana

El símbol de la nostre cultura i de la nostre tradició ha esdevingut un gran dia, un gran èxit pels llibreters/es i pels venedors/es de roses però, sobretot, una gran diada que ha passat per damunt de la crisis.

I és que poques vegades els diferents mitjans de comunicació coincideixen en algo, ni tant sols quan aquest algo es tracta d’unes dades objectives, però aquest cop, i sense que serveixi de precedent, sembla que hi ha consens.

Tots els mitjans asseguren que aquesta diada ha estat un èxit, cosa que no dubto, és més, m’alegra. No discutirem el caire patriòtic i català que li donen els diversos mitjans perquè tampoc acabariem mai, però: si Sant Jordi és símbol i emblema de la nostre cultura, per què any rere any tinc la sensació que es tracta, cada cop més, d’una data al calendari marcada per fer diners? Per què cada cop més sentim menys el català en aquesta data?

Les festes de la terra son exactament això, dates assenyalades on poder gaudir, si s’escau encara més fort, del nostre sentiment de catalanitat. És per això que no cal que Sant Jordi sigui un dia festiu a Catalunya, perquè ja ho és. Els catalans tenim un munt d’activitats relacionades amb la diada, ja siguin els jocs florals, activitats relacionades amb els llibres i les roses o simplement passejar per les Rambles, o pels carrers majors de tots els municipis de Catalunya, i fruir de l’ambient.  Per tant seria un greu error establir com a festa nacional catalana el 23 d’abril, ja que precisament un dels encants d’aquesta data, és que sigui laboral. A més, i com que vivim en un país de titelles, estic segur que si Sant Jordi fos festiu es vendrien menys llibres en detriment d’omplir les platges i les segones residències.

 

Tret de sortida 21 Abril 2009

Filed under: Actualitat Informativa — Jaume Villar @ 15:52
Tags: ,

Benvinguts/des,

Aquest espai té la intenció de parlar sobre l’actualitat informativa als mitjans de comunicació. Això ho farem penjant, sempre que el temps m’ho permet-hi, aquells comentaris que cregui rellevants, importants o curiosos sobre l’actualitat informativa. No cal que us recordi que això és un blog i que com a tal la interacció entre l’administrador i els lectors és una de les finalitats que busco, és per això que esteu tots i totes convidats a dir la vostre.

Espero que aquest espai resulti útil, o si més no, entretingut per a tots aquells que sigueu curiosos i, evidentment, seguiu l’actualitat.

Gràcies i endavant!!